FUTBOL

Avui dia 30 d'Agost comença, per fi, la Lliga. Durant l'estiu el país ha hagut de sobreviure amb l'Eurocopa i els Jocs Olímpics i la veritat és que no és poc i aquest estiu ens deixa un regust d'esport molt bo. Però què són els dilluns sense llegir la crònica del partit? Els dilluns sense la polèmica? Les tertulies a la ràdio. Les polèmiques arbitrals. Els partits al bar amb els colegues i les estrelles (romàntic eh...). Els dimecres Champions. Declaracions calentetes i fora de to. Els mals de cap pensant amb el partit. Els nervis. Els gols. Necessito això. I crec que no sóc l'únic.

Torna la Lliga espanyola i ho fa amb poquetes novetats. El futbol, com tota la societat, se'n ressent de la crisi que encara sembla que ha d'arribar a cotes més altes. Pocs fitxatges, poques novetats. L'equip que més en presenta és el Barça: Dani Alves, Hleb, Piqué...entre d'altres han de servir per tornar a engrassar una màquina que fins fa poc rutllava d'allò més bé.

El vigent campió només s'ha reforçat amb Van der Vaart, gran jugador, però famós per estar casat amb una dona de bandera. Entre altres coses, el Real Madrid, s'ha dedicat al que fa cada estiu, vendre fum i omplir portades i portades que no deien res. Ni Cristiano, ni Silva, ni Villa.

Però el que més agrada del futbol és viure'l, estar al camp. Flairar-lo. Cridar, patir, guanyar, insultar...és per això que la gent paga el que sigui per estar al camp en un moment donat. Ser allà i llavors. Per això, entre altres coses, cada dos setmanes toca el Palamós. Aquí si que no ho veig gents clar. Han marxat homes clau com Carlitos, Cornellà i sobretot, en Jaume Duran. L'equip com a contrapartida no s'ha pogut reforçar i ha fitxat simplement a un tal Pinilla i un tal Garzón. Veurem si hi ha novetats al respecte.

La cosa no podia durar més. S'ha acabat de parlar de la Guerra d'Osètia. Dels pressupostos de l'Estat. De l'accident de Barajas. De la crisi immobiliaria. De les eleccions a president dels Estats Units. A qui li importa tot això? Comença el FUTBOL. Gràcies.

Una llàstima

Avui fa just un any que moria Antonio Puerta. El cor del jugador del Sevilla deia prou després de varis dies de lluita a un hostpital de la capital andalusa. Aquest fet, realment trist, va arrencar plors i llàgrimes no només a la afició del Sevilla sinó per tot Espanya. Fins i tot va servir per agermanar i llimar tensions amb l'etern rival, el Betis.

En aquests últims 365 dies hi ha hagut milions de persones mortes. A la Xina continuen torturan i matan gent que no estigui a favor del règim. A Estats Units es maten centenars de persones gràcies a la pena de mort. La SIDA ha acabat amb millons de vides d'adults i nens, sense que aquests poguessin fer res, sense que els països amb recursos facin res. La Fam ha consumit a millons de nens a països com Sudan, Costa d'Ivori, Burkina Faso...

La guerra ha destrossat cases, arrassat ciutats, i separat famílies. I evidentment s'ha endut infinitat de vides a Ossetia del Sud, Palestina, Zimbawue...

Antonio Puerta deixa una viuda i un nen amb la vida solucionada, per als altres no hi ha ni un record, ni dates d'aniversaris, ni llàgrimes que cauen, ni minuts de silenci, ni bufandes al vent, ni temps a les televisions. Una llàstima.

La ludopatia és malaltia

El 40% de la gent que ha votat, que no és molta, reconeix que és ludòpata. Que juga a tot. Un 2% juga a apostes esportives per internet, aquí m'incloc jo mateix, i l'altre 2% juga a algo més important que tot això. Juga a ser Déu. En general, com s'ha pogut comprovar, qui més qui menys juga a alguna cosa...tot i que no hi havia opció a votar que no es juga a res...

Sorprèn, si més no, un personatge que visita el blog i que ha votat la ruleta russa. Si visita el blog suposem que li han anat prou bé les coses en el famós joc de la pistola, tot i que el que queda viu perd la partida. Encantats que puguis anar visitant el blog. Se'ns dubte és una bona raó per seguir viu.

Per equilibrar la informació

Se sol dir que tot depèn dels ulls amb el que es miren les coses. O el que és el mateix, que cadascú pot veure les coses diferents a algú altre. Això queda en evidència més que mai en els mitjans de comunicació sobretot a l'hora de redactar, explicar i fer entendre una notícia.

Per fer evident aquestes diferències en els mitjans de comunicació, i que el lector agafi el millor de cada redacció sobre una mateixa notícia existeix una pàgina anomenada NewsCerd.

En l'era del boom de la informació, en la que tothom pot explicar i dir la seva, aquesta pàgina es dedica a recopilar notícies de les webs més importants i reconeguedes de la xarxa. A NewsCerd l'usuari pot fer, per tant, una recerca sobre un tema d'actualitat, o no, i automaticament tindrà una llista sobre els articles escrits sobre el tema en qüestió de les millors pàgines, o si més no, les més creibles del món.

En aquest sentit la pàgina se centra sobretot en el que són els mitjans de comunicació més reconeguts del món com la BBC, The New York Times o The independent; així com alguns blogs d'opinió força coneguts; tot i això, no oblida les pàgines de qualitat contrastada que potser no són tan conegudes per el gran públic.

Per no tragar-nos tot el que ens expliquen alguns diaris o algunes ràdios el millor serà que anem revisant aquesta pàgina. Tot i que a vegades el que expliquen alguns diaris i ràdios no cola...

Something Anything

15.09.08 aquesta és la data que han escollit els Travis per llançar a la venda el seu nou single Something Anything. La banda escocesa torna al panorama musical i ho fa amb un àlbum anomenat Ode to J.Smith que conté deu cançons més a part del single.

Aquí teniu el tracklist de l'àlbum:

01: Chinese Blues

02: J. Smith

03: Something Anything

04: Long Way Down

05: Broken Mirror

06: Last Words

07: Quite Free

08: Get Up

09: Friends

10: Song To Self

11: Before You Were Young

De moment al Youtube podeu escoltar, a part de Something Anything; Get up, Long Way Down, Chinese Blues i Song To Self.

Si ets fan de Travis, o simplement t'agrada la cançó clicka aquí i vota el nou single, a la part de baix de la pantalla ajudaràs als escocesos a ser numero 1 de la llista de la BBC, que no és poc. Feu-ho si us plau, són amics...jeje

Jo encara no he vist el videoclip del single a cap canal de televisió així que us deixo el videoclip penjat aquí perquè no us diguin la típica pregunta de: "encara no has sentit la nova de...Travis???"

Macro Performance

Farà cosa d'uns mesos es parlava de l'impacte que havia tingut que un grup numerós de persones es quedés "congelada" a la Central Station de Nova York. Se'ns dubte pel vianant que no s'ho espera ha de ser una escena sorprenent. Aquesta mega performance va estar organitzada per Improve Everywhere convidant a tots els seus visitants a participar d'aquesta gran i original iniciativa.

Improve Everywhere ha tornat als carrers de Nova York amb una nova iniciativa. La performance aquest cop, ha consistit en convocar un bon grup de germans bessons, vestits iguals, a la mateixa hora i al mateix lloc. Aquests germans s'han col·locat dins el metro de tal manera que el viatger tingués la sensació que en el passadís del metro hi hagués un mirall. El resultat el podeu veure en la foto d'aquest escrit. Podeu veure'n més aquí.

Segur que Barcelona i a altres ciutats del món s'hi afegiran, però si us plau, que no ho fagin, això perd la gràcia un cop s'ha fet per primer cop...

Conflicte de civilizacions

Osetia del Sur comença a ser notícia masses dies (i sembla que ho seguirà sent) com per no parlar-ne. La regió, que pertany a Georgia, feia temps que demanava la seva independència de Georgia, ja que la seva població és d'orígen rus; i aquesta "independència" l'acostaria cap a Moscou i l'allunyaria de Tbilisi.

Davant la sublevació, Georgia no s'ho va pensar dos cops i mitjançant les armes va voler sufocar les ansies d'independència de la regió, obviant que al darrera hi havia la gran Rússia. Aquesta sense pensar-s'ho dos cops no tan sols va ajudar als rebels, sinó que va aprofitar per bombardejar més enllà de la regió alegant els possibles genocidis en contra la població russa de la zona, evidentment els bombardejos no anaven a objectius militars sinó sobre la població civil, una població aterrada que ha hagut de fugir del país.

Georgia per la seva banda, s'ha vist superada en tot moment i s'ha vist obligada a retirar-se d'un lloc on no hauria d'haver entrat mai per la força. Ara corrents, demana perdó i accepta qualsevol resolució o solució, en aquest cas la única, la proposada per França com a país governant de torn de la Unió Europea.

Rússia per tant, ja té el que volia. Una guerra on demostrar al món, i sobretot als Estats Units el seu potencial. Una guerra on anivellar la balança que pesava més d'una banda gràcies a Kosovo. Osetia del Sur tornarà a anivellar la balança. La situació ens porta fins als pitjors anys de la guerra freda on qualsevol acció d'una gran superpotència (o dels seus satèl·lits) podia tenir una acció inmediata. (La història és cíclica?)

Aquest conflicte de civilitzacions, aquest equilibri del que parlàvem, és simplement una demostració de poder que ha costat en 2 o 3 dies uns 4000 morts i uns 30.000 refugiats. Com sempre qui guanya són els polítics, els estats, les grans multinacionals i les empreses d'armes. Qui perd és la gent. Per tant, una guerra com una altra. Una guerra com totes.

Tot sobre Van Gogh

Moltes vegades no saps com, i arribes a blogs d'allò més interessants. Sense saber com, arribo a un blog d'allò més interessant: http://www.losgirasolesdevangogh.blogspot.com/ un espai basat únicament en la vida i obra de Van Gogh.

La veritat és que és difícil imaginar un blog dedicat a un artista en concret, sobretot a la hora del manteniment, ja que podem pensar que un artista mort ja no genera masses notícies o comentaris interessants. L'autor/autora, supleix l'escassetat de noticies i actualitat sobre el pintor amb analisis de les seves obres, mantenint-lo sovint i fent d'aquest, un lloc interessant.

El blog consisteix en analitzar obres de l'artista holandès una per una. L'anàlisi, d'una qualitat brutal però a la vegada molt amèna pels que som ignorants en qüestions d'art, ens porta a aprofundir d'una forma diferent i còmoda en l'art de Van Gogh. No hi ha dubte, que l'anàlisi només pot haver estat obra d'un historiador/ra de l'art, o d'algú que ha dedicat moltes i moltes hores al famós pintor.

A través del blog podreu contemplar els quadres més famosos de l'artísta així com també aquells que no han passat a la història pel gran públic, però que l'autor no deixa passar per alt, ja que com éll/ella diu: "aquest és un blog d'homenatge al pintor perquè no caigui en l'oblit."

Dominar els dominis

"Una bona pasta" així descriu a Forbes la quantitat que va rebre pel domini ZP.com Adam Dicker. Tenia el domini d'aquestes dos lletres i les va llogar al PSOE just abans de les últimes eleccions generals.

Dicker és propietari de la pàgina web DNForum.com on qualsevol pot comprar i vendre dominis d'internet que tingui registrat així com mantenir diferents relacions comercials i parlar de les tendencies d'aquest mercat amb els diferents internautes conectats al fòrum.

En l'article, la revista Forbes analitza el mercat dels dominis d'internet, on una persona pot pagar només 10 dolars per un domini i acabar venent-lo per milers de dòlars. El cas més espectacular és el del domini cpc.com per el que la farmacèutica Contrac Pharmacal Corporation va pagar 202.000 dòlars a la companyia Moniker que es dedica precisament a la subhasta de dominis.

Pel que sembla els dominis que es paguen millor són els dominis de poques lletres i senzills, com podria ser el cas de ZP.com.

Queda clar que internet a part de no deixar de sorprendre'ns ens obre uns mons fins ara desconeguts i ens obra, com és el cas dels dominis, nous mercats. Mercats que pel que sembla mouen una quantitat exagerada de diners i que poden permetre a qualsevol passar de la misèria a la riquesa amb un simple "click". Està clar que els diners, no es fan treballant.

I read the news today oh boy...

Sovint van sortint novetats, nous discos, i aquest cop una nova gravació. Els Beatles continuen sent noticia tot i que aviat farà 40 anys de la seva disolució com a grup.

S'han pagat 9.800 lliures, o el que és el mateix, 12.372 euros per una cinta magnètica. La cantitat s'ha pagat a la casa de subhastes Cameo a Midham (Anglaterra). El pagament d'aquesta quantitat permetrà al seu nou propietari escoltar les vegades que vulgui la cinta on es pot sentir la veu dels 4 nois de Liverpool cantant i parlant distesament en un estudi de gravació.

La cinta es trobava, fins avui, en mans del fill d'un home relacionat amb la indústria musical que va trobar la cinta mentre feia neteja de la casa del seu difunt pare al nort d'Anglaterra. L'antic propietari no ha volgut donar el seu nom, al igual que el comprador, i han preferit, per tant, seguir en l'anonimat.

La noticia de l'estiu

Un mes, només tenim un mes perquè es compleixi la noticia de l'estiu que més han votat els que llegeixen aquest blog. Un mes perquè Catalunya sigui independent. Tants anys lluitant per un objectiu i sembla que ara amb un mes serà la noticia de l'estiu, Catalunya serà independent.

No creuen que Montilla deixi la política, ni els importa la detenció de Karadzic o que Nadal guanyi Wimbledon. Tampoc creuen que la noticia de l'estiu sigui la pau a l'iraq o entre palestins i israelians. La noticia serà, com deiem, que Catalunya serà independent.


Que així sigui. Hi haurà doncs, molt paper per escriure.