Sobrats en derrotes, mala llet, frustració, incomprensió i poca inversió, un país com el nostre ha de buscar-se la vida. Ha de buscar-se un passat o uns mites. Mites que intentin representar-nos a tots, quan tots estem realment dividits. Parlo de la moreneta, el Barça, la sagrada família...i la cervesa.
És espectacular la importància que té per al nostre país una cervesa com l'estrella. Ja no demanem una cervesa, sinó que demanem una estrella. Tot una fita de marketing per a la casa Damm.
La gent porta pedaços a les jaquetes amb el símbol de l'Estrella, la gent si no hi ha Estrella no vol altre cervesa tret que no sigui una altra de la casa Damm, la gent no pot veure el Barça sense una estrella entre mans (moment en que s'ajunten dos grans símbols catalans) i tot i això no es podria considerar que som un país d'alcoholics.
Sembla ser que la cervesa és símbol d'unió i símbol dins els països que la història, i els fets, han qualificat com a perdedors. Països com Bèlgica o la República Checa, sense cap tipus de carisma ni cap fet a la història que els destaqui, són dos grans països cervesers. Per no parlar d'Alemanya...el país que ha perdut més guerres del món mundial...
Però per sobre de tots: Irlanda. Un país amb molta màgia, encant, carisma. Un país agradable, simpàtic. Un país perderdor.
Quan un arriba a Irlanda se n'adona d'una cosa: la Guinness és sagrada. Hi podrà haver catòlics, protestants, terroristes, divisió religiosa o política...però tots, tots beuen Guinness.
Impossible no demanar una Guinness a l'entrar a un pub. Brutal veure com se serveix una Guinnes en un pub. Sensasional el gust de la Guinness.
La fàbrica de Guinness és un santuri on la gent, irlandesos de totes les bandes i religions, i estrangers fan cua per visitar-lo. La catedral de la cervesa en un país on l'alcohol és la seva divinitat real.
Caldria doncs plantejar-nos si els països perdedors beuen molta cervesa o és perquè beuen molta cervesa que són perdedors...
Plantejem-nos-ho...això si...sense presses!!
