Efemèride

Tal dia com avui però de fa 79 anys moria Joan Gamper. El creador i fundador del Futbol Club Barcelona es suicidaria a l'edat de 53 anys víctima d'una llarga depressió. Gran esportista i aficionat tant a futbol com a ciclisme, Gamper arriba a Barcelona amb 22 anys i enganxa l'afició pel futbol a uns quants habitants de la ciutat comtal.

El 29 de Novembre de 1898 fundaria al Gimnàs Solé el que llavors s'anomenaria Foot-ball Club Barcelona donant al nou club els colors blau grana, colors de l'equip de la seva ciutat natal el Basilea. Durant els primers anys de la història d'aquest club va fer tant de jugador com de president. Gamper però no va ser l'impulsor del futbol a Catalunya, ho seria Gaspar Matas, que un any abans que el suïs va portar aquest estrany esport a terres catalanes i va fundar el Palamós Club de Futbol l'equip més antic de Catalunya encara que a alguns no els hi agradi.

Encara que no fos el primer impulsor del futbol a Catalunya Gamper es mereix un homenatge d'aquest bloc.

Gràcies Hans per fer possible tants i tants bons moments.

S'obren les apostes!!

"Els autors de la massacre no podran eludir la democràcia, seran detinguts i passaran els seus dies a la presó" aquesta és més o menys la mateixa frase de tots els polítics després de cada atemptat d'ETA. Avui ha sigut a Calvià amb dos Guardia Civils morts i ahir a Burgos sense cap víctima mortal per sort. El cas és que ETA continua matant i els polítics continuen repetint les mateixes frases que fa anys. O sigui que res canvia i això és un diàleg de sorts.

Demà farà 50 anys que es va fundar Euskadi Ta Askatasuna dirigida a erosionar un règim franquista que ja s'estava corcant.

La pregunta és: on serà demà Barcelona o Madrid? S'obren les apostes...però afenyeu-vos.

Noticia

Michael Phelps queda segon.

No al turisme mastegat

Avui passant per davant d'El Corté Inglès de la Plaça Catalunya he pogut veure una cua espectacular. Era cua per pujar al bus turístic i llavors el meu cap ha confirmat el que feia temps que pensava: vivim en la cultura del tot mastegat.

Volem menjar cuinat o congelat. El pares donen de tot als seus fills. El sistema educatiu cada cop és més senzill i fa les coses més fàcils als nens. En definitiva l'estat del benestar ens ho dona tot gairebé tot fet. I la paraula treball, esforç o fracàs ens fan por. Molta por. És la cultura del mastegat.

Aquesta cultura ha arribat fins i tot al turisme. Passar-se una o dues hores fent cua per agafar un bus en una ciutat a la que vas a visitar és perquè vols que t'ho ensenyin tot. No vols descubrir la ciutat per si sola. D'acord que el metro i el transport públic de Barcelona és deficient, però sempre és millor moure't per tu mateix, escollir què es vol visitar i descobrir racons diferents que no surten a les guies turístiques...sent conscient, és clar, que una ciutat mai es pot arribar a conèixer del tot, i menys en 7 dies.

Cal dir que encara gràcies que fan cua i volen visitar monuments o museus...hi ha altres tipus de turistes que no es plantegen ni pujar a un bus turístic. N'hi ha que venen i s'instal·len a pubs completament iguals als del seu país, a discoteques o a bars de nit. O sigui que encara podem estar contents que hi hagi gent que vulgui pujar a un bus turístic.

Avui Turisme de Barcelona ha anunciat que el turisme ha pujat a la ciutat comtal. Perfecte. Però la qualitat del visitant potser no seria l'adequada...seguirem oferint el nostre producte com si fos un plató de televisió. De fet, ja és el que els governants volen...

Enquesta científica d'un tema importantíssim com són els gelats

Vainilla i maduixa són els gustos preferits dels nostres visitants. Amb dos vots cada un aquests dos gelats han guanyat l'enquesta i sembla que són els preferits per aquest estiu. Un estiu que sembla ser d'allò més calorós. A Barcelona apreta i fort. Es venen gelats de vainilla, maduixa i de tot en general.

Sobta però que un clàssic com el gelat de llimona, tant adequat per l'organisme després d'un àpat, no hagi aconseguit cap vot. El més curiós però és que només un visitant ha votat el gelat més "alternatiu" de tots. El de xoriço. Estaria bé que existís, qui sap, si Ferran Adrià visita aquest bloc segur que de cares a l'estiu que ve el Bulli estrena el seu Calippo de xoriço com a postre estrella dels seus menús espectaculars.

P.D: Gelat de xoriço...a l'estiu...amb la calor que fot...!!

tres xinesos assassinats al Carmel

Tres persones d'origen xinès han estat assassinades avui mateix al barri del carmel. Les tres persones, una dona i dos homes, regentaven un bazar al número 63 del carrer Dante Alighieri. La botiga que tenia un cartell que anunciava que estava tancat per reformes tenia previst obrir el dissabte. Avui però, alertats per una forta olor els veïns han trucat els mossos d'esquadra que sembla que fins ara han detingut una persona.


Total que això m'ha fet tornar a casa a les 22:30 de la nit. Visca la beca de la cadena SER!

Resum de la setmana

M'ha agradat: sortir a Hora 25.
No m'ha agradat: Srebrenica.

M'ha agradat: Barraques de Calonge
No m'ha agradat: trobar-me l'Isona.

M'ha agradat: La tarda de diumenge al xiri...converses incloses.
No m'ha agradat: Que en Laporta no es presentés al torneig de voley platja celebrat a Sant Antoni.

M'ha agradat: Els últims encierros molt ràpids i emocionants.
No m'ha agradat: Una altra mort als San Fermines.

M'ha agradat: Eyeos.
No m'ha agradat: Els rumors interminables de fitxatges.

Srebreniça 14 anys després

Tal dia com avui però de fa 14 anys l'exèrcit serbo bosnià amb Ratko Mladic al capdavant arribava a la regió de Srebrenica-Potocari territori sota protecció de les tropes holandeses de la ONU. Els holandesos, limitats en homes i armes, res van poder fer davant la superioritat serbo-bosniana així que van negociar la sortida de la població de la regió.

Les ordres de Mladic eren que els homes pujarien a uns autobusos i dones i nens menors de 13 anys pujarien a un altre grup de autobusos. El resultat: la major massacre produida a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Aproximadament 8.300 morts en dos dies i milers de cadàvers encara per identificar, ja que l'exèrcit serbo-bosnià va trossejar els cadàvers i els va escampar per la regió de tal manera que no es poguessin identificar (es necessita un cert percentatge del cos per identificar de qui és). Milers i milers de vides i families destrossades per una guerra que encara pateixen els ciutadans de Bòsnia on encara sembla que les ferides encara estan obertes.

Al cementiri de Potoçari-Srebrenica la nova bandera de Bòsnia oneja cada dia, mentre al seu voltant tot és silenci. Els noms dels desapareguts i silenci. Com cada any s'enterrerant els cossos que s'han anat identificant durant aquests últims 365 dies gràcies a l'enorme treball de desenes. En aquesta ocasió 534 bosnis enterrats avui mateix amb la presència d'unes 30.000 persones vinguedes d'arreu del país.

Aquest escrit no pretén que el lector faci les mil i una per ajudar aquella gent. Pretén que no s'oblidi aquell dia. Pretén que l'únic silenci que hi hagi es trobi al cementiri de Srebrenica.

A Hard Day's day

M'aixeco i me'n vaig a treballar. Surto de casa i comença a ploure: Perfecte!! Arribo a la ràdio i em toca passar un matí a l'institut Dexeus que, evidentment, està a l'altre punta de Barcelona. Em mullo molt més fins que hi arribo. Avui fa 25 anys que va néixer la primera nena probeta i fan un repàs dels avenços en fecundació assistida. Mentre els metges fan publicitat gratuïta de l'Hospital ella, no sap massa que dir. És una simple excusa per donar autobombo a la casa. Torno i em canvien els plans. Em toca anar a l'Avinguda Sarrià, a l'hotel Meilà a dinar amb el Conseller Baltasar. A la merda els espirals amb frankfurt!!

El dinar és amb gent dels mitjans i jo allà mig. Amanida de tomata i de segon bacallà amb pebrot. Postres i cafès. Baltasar parla que han pujat els lloguers i es queixa que les caixes i bancs no cedeixen diners per lloguers sinó que, lo poc que cedeixen, és per compres. També es queixa del finançament...si arribés "fariem més polítiques d'habitatge"-diu. Entre tot em perdo un dia històric. Prop de casa meva passa el Tour de França, una competició que segueixo desde petit. Total que arriben a Barcelona i ni els veig.

Torno busco el tall de veu d'en Baltasar. Torno a fer la peça del matí. I alguna feineta "extra" que em donen. Plego deu hores després d'entrar a treballar i...em trobo la Isona just davant la porta de la ràdio!! Massa per avui. Cap a casa.

Debut per les Espanyes!

Estar explotat a la Cadena SER porta moltes penes però de tant en tant alguna alegria. La d'ahir va ser una petita baferada d'aire fresc enmig del temporal que corre pel carrer Casp de Barcelona.

Fa uns dies va sortir un estudi fet per l'Escola superior de comerç i distribució que anunciava un canvi d'habits de compra en els últims 50 anys. Els consumidors d'ara cada cop van a comprar en menys quantitat i ho fan per adquirir aliments secundaris, com coca-cola o cervesa. A més pel que sembla, i és del tot palpable, els homes van a fer la compra cada cop en més quantitat. O sigui, que també "arriman el hombro". El cas és que vaig anar per les botiguetes de sempre del Barri de Gràcia i amb l'enorme suport de la Mònica Peinado, cap d'informatius de la Cadena SER, en va sortir això.

Total que clickeu aquí si voleu escoltar el meu debut a tot Espanya.

Noticia!! Cristiano Ronaldo passa la revisió mèdica!!!!

96 millons d'euros.

80.000 persones esperant-lo al Bernabéu.

2 anys de rumors.

hores de radio i televisió i milers de linies a internet i diaris.

Milers i milers de samarretes.

Algú es pensava que no passaria la revisió mèdica????

Preguntarres

Avui dissabte han detingut a tres etarres a França. I jo em pregunto:

Per què sempre detenen etarras el cap de setmana?

Per què sempre que detenen etarras eren caps d'algun comando o eren de la cúpula? És que no hi ha etarras d'estar per casa?

Per què sempre hi ha una dona entre els detinguts? No hi ha comandos sense dones?

Institut català Internacional per la Pau

L'Institut Català Internacional per la Pau ha inaugurat seu a la Gran Via de Barcelona. Des d'aquest punt es promourà la recerca, la formació i la construcció de pau.

El treball de l'Institut en els pròxims mesos serà la identificació de zones de conflicte prioritàries i durant el 2010 posarà en marxa dos programes de construcció de la pau sobre el terreny.

A part de la coordinació d'aquestes activitats la seu també comptarà amb una biblioteca i un arxiu sobre investigació per la pau, seguretat humana o dret internacional.

En la inauguració de la nova seu, el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ha destacat que aquest organisme independent per la promoció de la pau és pioner a l'Estat espanyol i ha volgut destacar la importància del nou institut per Catalunya.

Calor

Arriba l'estiu i amb ell com sempre la calor. Els ultims dies Barcelona ha rondat els trenta/trenta-cinc graus així que resulta impossible caminar pels carrers i molt menys treballar a l'aire lliure.

Per això s'ha multiplicat la venda d'aparells d'aire condicionat que és l'aparell estrella de les botigues d'electrodomèstics. Diferents encarregats de diverses botigues veuen augmentades les vendes gràcies a l'aire condicionat i els ventiladors, així que aquesta calor ja els hi va bé i més tenint en compte que la gent s'ho pensava més de dos cops alhora de comprar algun aparell ja que en temps de crisi més d'un s'espera a renovar la casa.

Si els venedors estan contents amb la calor els treballadors de carrer són l'altre cara de la moneda. Paletas, viatjants o repartidors es queixen de la calor sofocant que es pateix a la ciutat comtal i afirmen que han d'anar parant i posant-se a l'ombra si no volen caure en rodó.

Tot just estem a 2 de Juliol així que veurem si dura aquesta calor fins a final d'estiu. Esperem que no pel bé dels nostres ciutadans i el nostre. Els venedors d'aire condicionat ja ens perdonaran...

Fira de moda. The Brandery

The Brandery neix per fer oblidar el Bread and Butter. Després que els organitzadors alemanys anunciessin que tornen a Berlín, Barcelona anuncia aquesta fira de moda que pretén tornar a situar la ciutat comtal al mapa de la costura.

En la presentació Jordi Hereu ha destacat l'enorme feina feta per els organitzadors en tant sols 4 mesos, que són els que han passat desde que Bread and Butter anunciava la serva marxa a Berlín. I hi haurà alta costura i moda alternativa ja que la fira aposta sobretot per projectes barcelonins. Dels expositors un 48% seran estranger mentre que la resta seran de l'estat espanyol i una majoria d'aquests com deiem de Barcelona.

Si esperen entre 8.000 i 10.000 visitants en una certamen que se celebrarà del 7 al 9 de Juliol en una fira que espera, a part de ser un negoci per costurers i grans empreses també pretén guanyar-se un públic de fora del sector amb activitats alternatives repartides per tota la ciutat.

Més que una banda

Fa temps hi havia un eslogan que deia que La feina ben feta no té fronteras. Ahir U2 va ratificar aquest lema pujolista. I aquesta bona tasca la van fer bé tant tècnics i operaris en un primer moment amb un escenàri espectacular, tècnics de so i vídeo, i com no, els 4 irlandesos més famosos del món.

Bono i els seus van començar forts i amb material nou del seu últim àlbum No line no horizon. Temes com el que dona nom a l'últim cd dels irlandesos o Magnificent van provocar que cap de les cadires del camp estés ocupada per algun cul. Tothom dret desdel primer moment i fins l'últim.

Barreja de noves cançons i primer clàssic. I Still haven't found what I'm lookin for i primera sorpresa de la nit. Els U2 connecten en directe amb l'estació espacial internacional i conversen amb els seus tripulants. D'aquesta manera Bono, com sempre en el seu món, va enviar l'aura de tot el Camp Nou a través de l'espai. Barcelona es veu preciosa des de l'espai va mentir un dels astronautes. Tot maquissim. Espectacular.


Més música i de la bona. Beautiful Day o Angel of Harlem dedicat a Michael Jackson. Vertigo o Sunday Bloody Sunday inviten al públic a caure en els moments OOOooohh!! que tant bé sap fer U2. Abusen d'OOooh! però no importa. No ens importa. I amb Walk On tornen les reivindicacions Desmond Dutu recorda la gent que ha lluitat per la pau tant a l'Africa com a Irlanda com a Birmania on Aung San Suu Kyi està en arrest domiciliari fa 14. Milers de màscares repartides amb la seva cara van ser les protagonistes en el tema Walk On que els U2 van saber enganchar amb el famós himne del Liverpool i del Celtic (ells són del Celtic) You'll Never Walk Alone. Però pocs se'n van adonar.

Bono acaba amb la samarreta del Barça i elogia l'eslogan d'UNICEF a la samarreta. Tots som un diu l'irlandès i comencen els acords de One, podria ser un gran final a una gran festa però els irlandesos s'equivoquen. La gent els hi perdona i allarguen el final amb un sempre soculent With or Without you que podia haver estat molt millor del què va ser.

Tot i el regust final concert brutal d'aquells que expliques que hi vas ser. Un camp increible. Un escenàri brutal. Un espectacle poderós i bén defensat. U2 és una gran banda. La banda més gran. Més que una banda.