Vuelve mi Atleti

">

Com el Nadal, com la Setmana Santa o com el dia de Reis, els anuncis de l'Atletic de Madrid comencen a ser una bonica tradició que es repeteix cada any.

Extremadura needs you

Llegeixo al matí que un regidor de Torredembarra, vinculat a ICV, ha publicat al seu blog una iniciativa d'allò més divertida/reivindicativa. La iniciativa consisteix en que cada català dongui mil euros al mes a un nen extremeny i ve acompanyada d'una fotografia en la que es veuen dos nens i una frase a sota que diu: Extremadura needs you. El 8'7 del PIB dels catalans no és suficient. Apadrina un nen extremeny per 1000 euros al mes.


El que per a molts catalans és una simple broma de caire polític sense més, a Espanya ha creat un "soroll" considerable. A la tarda tots els diaris digitals se'n feien ressò. Evidentment les crítiques a Lluís Sunyer no s'han fet esperar. El regidor ha retirat aquesta "iniciativa" del seu blog conscient de la polseguera que ha aixecat i ha hagut de demanar perdó reconeixent que ha rebut "amenaçes i insults".


Una simple queixa en forma de broma ha servit a uns quants per a seguir atacant Catalunya i a uns altres per a seguir demanant excuses per coses per les quals no n'hem de demanar. O és que el senyor Rodríguez Ibarra ha demanat mai excuses per les infinitat de declaracions incendiaries que ha dit contra Catalunya?


A Lluís Sunyer, evidentment, ningú del govern ni de cap institució catalana no l'ha recolzat. És clar, tothom està de vacances. Com sempre cornuts i a pagar el beure. Així ens va.

La vida de palau

No sé si us passa però de vegades em pregunto que estarà passant a l'altra punta del món mentre jo faig alguna cosa.

Avui al matí mentre jo anava a Barcelona, el Palau de Buckingham obria la seves portes als visitants que volguessin veure la residencia de la Reina d'Anglaterra. Només una jornada a l'any, i sempre durant l'estiu, la corona anglesa deixa veure les seves parts més intimes als seus subdits. Ho fa per raons de pes. Necessita 32 millons de lliures per mantenir les seves residències. I Buckingham n'és l'estrella.

Al palau londinenc, que té 775 habitacions, la reina hi ha celebrat 77 sopars d'estat durant el seu regnat i està molt per davant en aquest sentit de l'altre gran palau de la corona, Windsor, amb només 18. Sopars que estan servits per 100 camarers i on cada assistent té 6 copes.

Petites curiositats com aquesta fan que tant els subdits com els turistes s'acostin a visitar un dels Palaus amb més carisma del món. Un palau, seu de la corona des de 1762, que no s'ha perdut el famós canvi de guardia des de fa anys. D'aquesta manera la corona guanya uns dinerets extras per al manteniment d'aquestes 6 copes per cap i de molts altres luxes totalment inútils.

Avui podia haver anat a visitar Buckingham i no he pogut. Estava fent la tutoria a la UPF. Una llàstima. M'hauré d'esperar fins l'any que ve.

Cap de setmana de Handball

Que el futbol és l'esport rei ho sap tothom. Queda clar. Però això no vol dir que no hi hagi lloc per esports "minoritaris". Solem dir que un esport és minoritari quan no el veiem per la televisió o no el practiquem. Però el handball per exemple, a la zona del Vallès de minoritari res.

Aquest cap de setmana el handball ha tingut un lloc reservat a la platja de Torre Valentina i m'ha demostrat lo espectacular que és. Hi ha hagut nivell, flys, xuts brutals, bon rotllo (mal rotllos també). En general ha estat una bona experiencia. En aquest torneig hi han participat un munt d'equips de tot Catalunya, principalment com deia del Vallès, i el nivell en general ha sigut molt bo. També s'ha de dir que no hi havia cap equip que hi participés per afició, tots en general volien guanyar, cosa normal, però el fet de voler guanyar, la compatibilitat, no ha d'estar renyida amb el respecte al rival i a l'esport que es practica, l'esportivitat. El que ha brillat per la seva absència és la netedat, qui més qui menys deixava les ampolles a la sorra. Deu ser cosa dels habitants de la provincia de Barcelona això...

En fi, els que jugaven han disfrutat i els que ho organitzavem també (dins el que cap), tots ens hem endut un bon record... espero. Això si...la cua a la carretera del diumenge fins al Vallès no els hi treu ningú...

Els més odiats

Ni els segurates de discoteca, ni la calor, ni les notícies xorres, ni la programació lamentable de les televisions. El que més odien els lectors d'aquest blog són els de Barcelona. Que dir que no s'hagi dit d'aquests energuments de capital???

No saluden als veins, emplenen els carrers i els saturen, gasten lo mínim, són creguts a matar, no tenim parkings i condueixen fatal (no fan servir els intermitents aquesta gent???) i frases com: "ei que jo ja sóc d'aquí!!" o "ei que a mi ja em saluden pel nom a la fleca eh!!! i sobretot, la última: "escolta que vosaltres viviu de nosaltres eh!!!!" Això ja és lo màxim que he sentit a la meva vida. Fins als anys 50-60 del segle XX a Palamós no hi havia ningú de Barcelona, hi em consta que el poble va anar subsistint i sobrevivint, alguns cops millor altres pitjor. Però la gent vivia.

Està claríssim que a Barcelona hi ha gent per tot. Inclús a Palamós hi ha habitants de Barcelona que són bona gent, n'he conegut. Però per desgràcia per aquesta bona gent que és educada, comprensiva, simpàtica i amable la gran majoria no es pot suportar. Ho sentim però els de Barcelona heu estat escollits com lo més odiat de l'estiu. Amén.

el carnicer de Sarajevo

Semblava que no podia ser i no els trobarien mai, però avui han trobat a un dels homes més buscats del planeta, Radovan Karadzic. Aquest polític serbo bosnià, conegut per el sobrenom de "el carnicer de Sarajevo" ha estat trobat, per els serveis secrets serbis, amb l'ajuda d'un servei secret estranger no identificat (Mossad). Se'ns dubte, tal com acusa el seu germà, Karadzic ha estat trait.

Karadzic, responsable polític de 12.000 morts a Sarajevo i més de 8000 a Srebrenica, vivia tranquilament exercint la seva professió de metge a una clínica de medicina natural situada a Belgrad, amb una identitat falsa i amb una imatge totalment diferent.

A partir d'ara l'ex mandatari bosnià estarà retingut per les autoritats serbies i serà enviat a la ciutat holandesa de la Haya per ser jutjat pel tribunal internacional pels crims comesos durant la guerra de Bònsia.

Karadzic era, juntament em Radko Mladic, el criminal de guerra més buscat, i una de les condicions que posava la Unió Europea perquè Serbia entrés en el grup selecte, era trobar aquests dos criminals. El fet que el país balcànic s'alinï amb la Unió Europea l'allunya de Rússia, fet que als Estats Units ja li va bé. Avui Serbia està una mica més aprop d'aquest objectiu.

Si fa uns dies Srebrenica plorava els morts, avui les llàgrimes segur que seran d'alegria i de justícia.

Havia de passar

Es confirma el rumor. El cirurgià de Michael Jackson està boig. Steve Hoefflin ha ingressat a la clínica Cedars-Sinain per voluntat pròpia quan es va entrerar de la demanda de 100 millons de dolars que li han interposat els seus dos socis. Hoefflin ha acabat d'embogir amb aquesta demanda, tot i que la seva bogeria ja venia de molt abans, quan feia barbaritats amb la cara del rei del pop. Es veu, a més, que el cirurgià de Michael Jackson ja havia tingut problemes amb la justicia l'any 2000 quan unes enfermeres el van acosar de abusos sexuals, fet que confirmaria que només comparteix quiròfan, i no orientacions sexuals, amb el petit dels Jackson.

El cirurgià ha ingressat voluntariament a la clínica, fet que té molt de mèrit. Ara només falta que el gran Michael segueixi amb l'exemple perquè és ell, i no el seu cirurgià, el que està realment boig. Ja que un només fa, per diners, el que l'altre li mana.

Silverster Stallone, Donald Trump o Elisabeth Taylor, entre molts altres, s'hauran d'esperar una temporadeta si es volen fer algun retoc...veurem si poden aguantar i juren fidelitat a l'escultor de les seves cares.

Srebrenica

A les deu tothom a casa. A les onze els caps de setmana. És el toc de queda, una pràctica que aquí tenim més que abolida i que ens recorda als convulsos anys trenta. Però a Srebrenica encara està vigent. I és més que necessari. Aquest petit poble bosni és fred, fosc, trist, silenciós i molt, molt rencorós. Pocs es saluden. Uns van a uns bars, els altres a uns altres. No hi ha contacte, no hi ha conversa. No hi ha perdó.

Avui fa 13 anys, tot just 13 anys, de la matança més gran de persones al continent europeu desde la Segona Guerra Mundial. Srebrenica va veure com es feia en tres dies un genocidi brutal contra la població musulmana. Més de 8000 persones van ser assassinats per l'exercit serbo-bosnià de Ratko Mladic, criminal de guerra sobre el que encara pesa una ordre de busca i captura.

Juntament amb altres poblacions, Srebrenica va ser declarada zona neutral per les tropes de la ONU, fet que va comportar una emigració brutal de tota la població musulmana, que fugia de l'exercit serbo-bosnià, cap a aquest petit poble que no donava l'abast. Les tropes de Ratko Mladic finalment van arribar al poble i el van envoltar, els cascos blaus eren minoria i Mladic va negociar la presa del poble. No hi hauria trets, però la població masculina i femenina serien separats i deportats cap a altres pobles. Mares i filles a uns autobusos, pares i fills a uns altres. Les mares mai van tornar a veure els seus marits ni els seus fills. Resultat més de 8000 persones assassinades.

Tot això davant les tropes de la ONU, que sabien de sobres el que passaria, com també ho sabia la població civil.

Avui a Potocari, al costat de Srebrenica, s'hi ha celebrat un enterrament multitudinari. Durant tot l'any metges forenses s'encarreguen d'identificar trossets de restes de cadàvers que els serbis vàren destrossar. Avui plora Srebrenica. Hauria de plorar tothom. Però que importa, nosaltres ho tenim tot...

Debacle Nacional

Es confirma la desgràcia nacional. La Mònica López marxa a TVE. La famosa meteoròloga de TV3 serà la nova responsable d'informació meteorològica de la cadena substituint a un gran mite, Jose Antonio Maldonado, que es retira...o el retiren.

Maldonado, que va néixer a Sevilla el 1944, es va llicenciar en Física i es va especialitzar en meteorologia. El 1970 va guanyar les oposicions a Televisió Espanyola i fins avui. Aquest ja mític personatge es pot considerar com l'únic home en el món que donava l'esquena a la càmera, fet insòlit en el segle XXI. Les raons per les que Maldonado marxa no s'han fet públiques i sembla que dilluns se'ns en faran cinc cèntims.

La marxa de la Mònica Lòpez era un secret a veus, i fins i tot, s'havien creat pàgines a la xarxa per evitar la seva marxa. El que està clar és que meteoròloga catalana té un bonic repte per endavant, modernitzar el format del temps a Televisió Espanyola i sobretot, intentar canviar la simpatia per la meteorologia que tenen els espanyols.

La primera és senzilla i estic convençut que el primer dia que aparegui en antena, el disseny dels mapes s'haurà modernitzat o si més no adaptat al segle XXI després de quaranta anys amb els mateixos símbols.

El segon, és el repte més gran. La consciència que tenim els catalans en matèria de meteorologia no la tenen els espanyols ni de bon tros. I això, per començar, repercutirà en el nivell de participació de la gent a la hora de donar dades al servei de meteorologia de TVE. Però el més difícil de tot és que la Mònica, modernitzant'ho tot obtingui unes bones audiències, o si més no una espècie de canvi en la ciutadania espanyola.

Ja sabem que la mentalitat dels espanyols és bastant tancada en qüestió de propostes i canvis...però esperèm que, ni que sigui per això, ho aconsegueixi.

Més manipulació

El que havia pronosticat fa uns dies a l'article sobre la selecció s'ha complert. Els catalans comencem l'estiu d'una forma calorosa i sobretot dura. Espanya és campiona d'Europa, just campió això queda clar, però portem quatre dies de celebracions, reportatges, videos, entrevistes...i jo ja començo a estar-ne cansat. Ha sigut la selecció que més bé ha jugat de llarg en una Eurocopa amb un nivell realment molt bo però tot el que comporta la selecció més enllà del futbol és bastant "cansino".

Aquest només ha sigut el primer esdeveniment dur pels catalans. Avui però comença el segon. La pel·lícula sobre Miguel Ángel Blanco a Antena 3 és una torrada de mantega nacionalista que la veritat és que, a falta ja de selecció i futbol, era d'allò més adequada. O sigui que tots a mirar aquesta pel·lícula. Dos horetes després, sereu una mica més espanyols. Una mica més emprenyat, però sí, més espanyol. En això consisteix ser espanyol, en estar emprenyat amb els enemics interns a falta de referents que suportin el nacionalisme espanyol (que existeix). Però clar, la selecció no pot guanyar l'eurocopa cada cap de setmana...