El Incendio, l’últim treball de la banda barcelonina és una meravella. El disc de l’amor l’han batejat ells. Una joia. Una petita joia de 12 cançons. Totes elles esplèndides.
Comença amb la cançó que dona nom a l’àlbum i és realment això. Un incendi. Una explosió. Un tema que enganxa, i sobretot fa moure els peus. El segueix La sombra amb un aire una mica western que trobarem a un altre tema: A la vera del mar.
També hi ha el moment Sargent Peppers que per mi és Un dia más en la vida. On amb uns quants minuts relaten l’arribada d’un circ a un lloc desconegut. Tot amb la veu fémina que acompaña Sidonie a cada disc i surt del coll de la germana d’en Marc Ros, el cantant de la banda.
Cap a la meitat del disc la “sorpresa”. Una havanera anomenada Por ti. La podria escriure tot aquell que ha estat enamorat però la va escriure Marc Ros pel seu pare, que té un grup d’havaneras. Finalment se la va quedar per ell i no desentona en aquest disc. Al contari. Es fa escoltar mil i un cops. Només dic això.
Viva el loco que invento el amor és un homenatge a les bogeries que es fan per una altre persona. Entre ells els icones de la literatura romàntica com Romeu i Julieta o Casanova. Una de les cançons del disc i amb un ritme de rock dels seixanta. Germana bessona d’un altra tema: Nueva York. Un altre homenatge dins l’últim treball de la banda, en aquest cas, a la ciutat dels gratacels. Tots els que hem estat allà hem demanat si us plau estar-hi un dia més.
I per últim la gran joia de la corona. La cançó que menja a part. La típica cançó que la majoria de la humanitat no coneix i cal que ho faci. La història de la noia que no es mereix que facin bogeries per ella. Per qui ha estat, està o estarà enamorat: Mi garganta.
El incendio: o el disc que escoltaràs mil cops.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada