Avui comença el Mundial. I l’escric amb majúscules perquè això són paraules majors. Serà el Mundial del continent africà. El primer al continent negre des de que fa 80 anys es disputés la primera competició de futbol a nivell internacional. Només un punt de la llarga llista de coses que el món deu a Àfrica. S'ha parlat molt d'aquest fet i de l'importància que té no només pel continent sinó per un país com Sudàfrica. Però més enllà de infinitat de reportatges sobre el país, Mandela, trompetes sorolloses, Apartheid o violència i corrupció hi ha el futbol.
Reconec que des de que va acabar la lliga no he vist més partits de futbol. Va ser el Barça – Valladolid. I tot i que hi ha hagut partits de seleccions o amistosos no els he vist per una raó o una altra. Es pot dir que em reservava pel plat fort. El Mundial. I sí, tinc mono.
Perquè el Mundial s'ha de degustar. El Mundial és la mostra més gran que el futbol és quelcom més que un esport. Gent desplaçant-se a l’altre punta del món. Gent que es pinta. Gent que pateix. Gent que plora. Cors que van a mil per hora. El Mundial és futbol però també històries. Frases i noms il•lustres. Llegendes.
El Mundial és Pelé, Maradona, Beckembauer, Cruyff, Zidane. El Mundial és l’aconteixement esportiu més seguit del món, i per això caldrà degustar-lo com si fos un plat de Ferran Adrià, com si fos un petó de la Núria Solé (a càmera lenta) com portar un vestit d'Armani, com veure Casablanca, com beure el millor vi del món. És com això però durant un mes. Així que haurem de degustar-lo bé. Que així sigui.
