L'home que treballa fent de gos

Reconec que sóc tossut. Em vaig negar a llegir la trilogia de Millenium i en general no suporto fer el que tots fan. Però últimament he caigut en la "vulgaritat".

Primer va ser Lost. I ara una cançó del grup preferit dels flipadets de Catalunya. Va ser escoltar-la un momentet a dins un cotxe anant a Palamós...i saber que era bona. A partir d'aquí a escoltar-la mil cops.

M'ho hauré de fer mirar perquè sinó acabaré anant als Verdi o al Primavera Sound. Mentre no arriba aquest dia, segueixo escoltant l'Home que treballa fent de gos i em sento satisfactoriament derrotat pels Amics de les Arts.

Capullos de la faràndula (II)

Gairebé sense voler-ho, segons després d'escriure el post sobre els capullos de la faràndula veig això:

El que deia en l'anterior post: un periodista que es pensa que per estar on estar, o fer el que fa, és més que ningú. El típic que deu pensar que tot el que fa, ho fa bé. El típic que deu pensar que sempre li lleparan el cul i sempre viurà en una casa de 400 metros quadrats. I jo que l'escoltava...

De moment van apareixent grups al Facebook demanant la destitució d'aquest personatge i Cuatro ha intentat justificar el periodista i disculpar-se a través d'un comunicat. Està clar que d'aquí un temps no haurà canviat res. Manolo Lama seguirà creient-se Déu i tractant a tothom de inferior. Cuatro ni Sogecable el despediran. Lama viurà en un pis de 400 metros quadrats. I l'indigent seguirà visquent al carrer...

Manolo Lama: el graciós que al final li ha sortit el tiro per la culata. Quina pena!

Capullos de la faràndula

Al món hi ha molt capullo. I en el periodisme més. Parlo del típic tiu que està a totes les redaccions i tracta amb despreci als becaris. Sí, sí, aquell que ha oblidat que ell també ho va ser en algún moment. Aquell que ha oblidat que potser el becari no havia escullit la opció que li ha tocat. Que entra a un lloc nou on no coneix ni les maneras de fer, ni les persones. Doncs sí parlo d'aquest.

Solen ser gent "guay". Tius que creuen que són uns triumfadors. Treballen a una tele/ràdio/diari, com si treballar fora del seu àmbit fos indigne. Com si treballar en aquest àmbit fos quelcom superior. Solen anar darrera d'unes ulleres de pasta i algun jersei guay, però no sempre. Són els que parlen més de ties (segurament és inversament proporcional a les vegades que folla) i els que beuen més cubates. Ah...i ho saben tot. I per descomptat no saluden mai, no fos cas...

Total, que avui he estat a puntent de saltar al sentir un comentari respecte als becaris. Pel que sembla, per ell, no tenen nom. Per sort, la resta de la redacció no és així. Són bellíssimes persones.

El més xungo d'aquesta gent és que aquest tipus de personatge, present en totes les redaccions -repeteixo-; utilitzen els becaris. És el cas d'avui, on "l'amic" té becaris al programa on treballa. O sigui, els "sensenom" donen contingut a un espai, que si no s'emplenés, no s'emitiria i per tant, ell aniria directe a fer cua a les oficines de l'INEM.

O sigui que menys fums perquè un dia, amic sobrat, demanaràs que algú t'ajudi i jo, potser no tinc nom però sí dignitat. Així que la feina la farà la teva puta mare.

A per cert, després aquests són els que presumeixen i diuen: "hosti aquest era becari amb mi...i ara mira'l!!!".