Cromoina

He tornat a caure a la trampa. Faig la col·lecció de cromos del Mundial. Sé que no tinc edat però és que no m'hi puc resistir. Tenir les cares dels jugadors a un àlbum. Canviar cromos amb els amics. La típica baralla entre les meves ungles i el cromo. Això no té preu!

Avui enganxava cromos i ho pensava: com m'agrada enganxar cromos! La sensació d'obrir el sobre. Les ganes que surti aquest o aquell jugador. La decepció de veure un cromo repetit. Treure la part de darrera del cromo. Enganxar-lo ben enganxat i repassar l'àlbum. Brutal. Genial.

Una barreja de passat i present, però també futur. I és que d'aquí uns anys els que fem la col·lecció de cromos revisarem els àlbums dels Mundials de EE.UU o de França, Japó, Alemanya o Sudàfrica i explicarem mil i una anècdotes de tot el que hem vist. Parlarem als nostres néts tal i com els nostres àvis van fer amb nosaltres. Recordarem i ens emocionarem.

Sé que molta gent pensa que és una xorrada. Que no tenim edat. Però en realitat no fem mal a ningú i ens fa un xic més feliços. O sigui que ara l'objectiu és canviar els "repes" i acabar la "cole". I sinó no passa res. D'aquí 4 anys hi tornarem.