Me n'adono a través de Facebook (no perquè hagi mirat la televisió) que ja han fet l'anunci d'Estrella Damm d'aquest estiu (em nego a posar el link). Així que ja podem dir que ha arribat l’estiu, perquè això és com la Primavera...que fins que no ho diu el Corte Inglés no arriba. O com el Nadal que ens l’anuncia Freixanet. I és que realment la publicitat marca les nostres vides.
Però aquests anuncis solen tenir una cosa: la gent els acaba odiant. I molt. I els d’Estrella més. Són anuncis que, o no tenen res a veure amb el que anuncien, o duren massa, o sobretot, els repeteixen fins que el teu cervell està a punt de rebentar. Jo sempre penso una cosa: si em dons un colant de xocolata vibro. Un pastís m’embafa.
Doncs res. Torna Estrella i torna a les illes. Aquest cop Menorca. Amb una història absurda, o més ben dit clàssica, de noi busca a noia. Noia diu no. Noi troba una altra noia. I la noia1 acaba gelosa de noia2 i s’enrotlla, finalment, amb el noi. Entre mig la “realitat”. Iots de 25 metres, festes sense parar, menjar bé i descans. Molt adequat en els temps que corren.
Ah! I tot això acompanyat per una cançó. Una cançó que se suposa és bona però que acabaràs odiant tant que no la voldràs ni pel teu pitjor enemic. I sonarà a pertot. No podràs escapar. I un grup destinat a morir-se de gana acabarà petant-ho tot. I llavors penses allò de: ja no es fan bones cançons d’estiu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada