Internet és una porta al món pels anunciants. Cada dia milers de navegants ens traguem, volent o no, milers d'anuncis que corren per les milions de pàgines que visitem dia sí, dia també. Hi ha maneras i maneras de cridar l'atenció, ja sigui amb sorolls, imatges llampants o fotografies que criden l'atenció. Tippex, ha estat més original.
La famosa marca del corrector de boli, ha optat pel Youtube. Anunciar-se a través d'un vídeo. Direu que això ho fan tots. Val sí, però la novetat és que en ara vosaltres podeu participar en aquest spot publicitari. Es tracta d'un caçador que intenta disparar un ós enmig del bosc. A punt de disparar, el protagonista decideix que no ho farà, i borra el verb (shoot) del títol del vídeo perquè tu hi posis qualsevol cosa (en anglès) i ells en un vídeo ho faran. He provat amb talk, dance, play, i evidentment fuck. Ja m'explicareu que us sembla...però se'ns dubte és una manera molt original de promocionar un producte.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris anuncis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris anuncis. Mostrar tots els missatges
dijous, 30 de setembre del 2010
dijous, 27 de maig del 2010
L'estiu Estrella
Me n'adono a través de Facebook (no perquè hagi mirat la televisió) que ja han fet l'anunci d'Estrella Damm d'aquest estiu (em nego a posar el link). Així que ja podem dir que ha arribat l’estiu, perquè això és com la Primavera...que fins que no ho diu el Corte Inglés no arriba. O com el Nadal que ens l’anuncia Freixanet. I és que realment la publicitat marca les nostres vides.
Però aquests anuncis solen tenir una cosa: la gent els acaba odiant. I molt. I els d’Estrella més. Són anuncis que, o no tenen res a veure amb el que anuncien, o duren massa, o sobretot, els repeteixen fins que el teu cervell està a punt de rebentar. Jo sempre penso una cosa: si em dons un colant de xocolata vibro. Un pastís m’embafa.
Doncs res. Torna Estrella i torna a les illes. Aquest cop Menorca. Amb una història absurda, o més ben dit clàssica, de noi busca a noia. Noia diu no. Noi troba una altra noia. I la noia1 acaba gelosa de noia2 i s’enrotlla, finalment, amb el noi. Entre mig la “realitat”. Iots de 25 metres, festes sense parar, menjar bé i descans. Molt adequat en els temps que corren.
Ah! I tot això acompanyat per una cançó. Una cançó que se suposa és bona però que acabaràs odiant tant que no la voldràs ni pel teu pitjor enemic. I sonarà a pertot. No podràs escapar. I un grup destinat a morir-se de gana acabarà petant-ho tot. I llavors penses allò de: ja no es fan bones cançons d’estiu...
Però aquests anuncis solen tenir una cosa: la gent els acaba odiant. I molt. I els d’Estrella més. Són anuncis que, o no tenen res a veure amb el que anuncien, o duren massa, o sobretot, els repeteixen fins que el teu cervell està a punt de rebentar. Jo sempre penso una cosa: si em dons un colant de xocolata vibro. Un pastís m’embafa.
Doncs res. Torna Estrella i torna a les illes. Aquest cop Menorca. Amb una història absurda, o més ben dit clàssica, de noi busca a noia. Noia diu no. Noi troba una altra noia. I la noia1 acaba gelosa de noia2 i s’enrotlla, finalment, amb el noi. Entre mig la “realitat”. Iots de 25 metres, festes sense parar, menjar bé i descans. Molt adequat en els temps que corren.
Ah! I tot això acompanyat per una cançó. Una cançó que se suposa és bona però que acabaràs odiant tant que no la voldràs ni pel teu pitjor enemic. I sonarà a pertot. No podràs escapar. I un grup destinat a morir-se de gana acabarà petant-ho tot. I llavors penses allò de: ja no es fan bones cançons d’estiu...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)