Reconec que em costa poc enganxar-me a les coses. La última és Twitter. La culpa és de Raül Llimós. Encara no l'utilitzo de forma plena i normal però m'està agradant i molt. I en aquest cas, no sóc l'únic perquè aquesta pàgina té milions de "clients".
Twitter és una xarxa social que et permet tenir informació al moment. De la que tu vulguis, perquè tu pots escollir qui seguir i qui no. Això et permet saber tot el que publiquen diferents mitjans de comunicació com Marca, RAC1 o TV3. Informació a l'acte. La gràcia però també és que les persones privades poden afegir els seus comentaris, sovint també informació. Així que ara el monopoli de tot el que passa al món no és dels mitjans. Tu segueixes tants mitjans o gent com vulguis, i viceversa.
Perquè tu pots explicar tot allò que vegis. Et preguntis. O et passi davant els teus ulls. Un accident, cues a l'autopista, el metro que no va...ho deixes al Twitter i automàticament els teus seguidors reben aquella informació. Pots caure en el parany d'explicar tot el que facis, però si ho utilitzes bé i no deixis que et domini, pot ser molt útil.
Per evitar parrafades i ser precís hi ha un límit de caràcters. En concret 140. Pensareu que són pocs, o molts. O sento però és el que hi ha. Suficients, creieu-me. Va ser molt útil, per exemple, en la revolta verda d'Iran. Quan es va manipular les eleccions presidenciables del país persa, i Ahmedinayad va seguir sent el cap de la república islàmica. Però realment és molt útil en tots els casos.
Diferents personatges tenen el seu compte. Persones amb molts seguidors. L'últim Cesc Fàbregues. Abans d'ell Puyol, Luis Enrique o Forlán són alguns dels futbolistes més actius. Però també hi ha altres personatges com periodistes, humoristes o músics (jo per exemple segueixo a Fran Healy, ex cantant de Travis) que expliquen coses curioses, o no tant, si més no un és lliure de deixar-los de seguir. Molt diferent al Facebook. Molt millor. És el futur si més no...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada