El mite del tió resisteix davant la pluja anglosaxona en forma de papa noel. Els visitants del blog ho tenen bastant clar, voten al tió enfront de Papa Noel, un personatge nòrdic que era verd però gràcies a la campanya mediàtica de Coca Cola va vestir de vermell d'un dia per l'altre. El tió en canvi no canvia els colors...La veritat és que té infinitament més gràcia el tió, un tronc que apareix un bon dia al menjador de casa, que menja mandarines, que aguanta pals fins l'extenuació dels nens...i a sobre ens regala coses. Massa maco per no tenir-li un cert respecte.
En canvi el Papa Noel, a part de perdre els colors i estar penjant dels balcons de les cases; entra per la xemeneia com els lladres, deixa els regals en un mitjó (a qui li quep un regal que desitgi en un mitjó??), agafa i se'n va fins l'any següent. No té carisma.
El millor del tió, quan ja no ets nen, és explicar-ho als estrangers. Flipen. No es creuen que els nens es traguin la història del tronc que caga regals. No es creuen que un simple tronc signifiqui tant per tanta gent. I sí, la veritat és que és increíble. Catalunya és diferent fins i tot per això.
P.D.: Que no hi ha prous nens als països nordics que hagi de venir a Catalunya el Pare Noel??
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada