dilluns, 31 d’agost del 2009

Aviones


A vegades veure que un mateix s'està fent gran no és tant dolent. Al contrari pots arribar a polir allò que sempre havies pensat que es podia millorar. Veure d'una vegada que la vida va per etapes i que després d'una en ve una altra...si tu vols esclar. Això és el que els hi ha passat als Pereza en el seu dia a dia i per extensió, en la seva música.

S'han fet grans i no s'avergonyeixen de dir que els hi agrada passejar el gos en comptes de passar-se el diumenge de ressaca. Segueixen sent uns rockers (aquests mai moren...diuen) però ara per dir les coses no criden tant, les diuen més finament i amb glamour. Es com dir-li a una tia que ha perdut el cap quan en realitat penses que està per tancar. Com si volguessis engegar a la merda a algú amb tota la teva energia però li dius que tens moltes coses a fer. Aviones, el nou disc de Pereza, és això.

Mentre els dos anteriors discos del grup de la Alameda de Osuna, Animales i Aproximaciones, eren per escoltar amb el volum a rebentar abans de sortir de festa; Aviones està parit per escoltar la tarda següent, després d'haver-te menjat el món i begut totes les existències del bar. Per escoltar-lo al sofar i baixet. Està fet per posar-te’l quan la única activitat que pot fer el teu cos és pensar...i a vegades ni això.

Aviones comença amb un temàs, Windsor, que ja ens avisa de com serà la resta. El famós edifici de Madrid que va cremar fa anys serveix a Leiva per donar una pinzellada a aquell estil que tan bé fa Deluxe en aquest país. Melodies genials amb tornades que enganxen a la primera. A això sumeu-li el banjo de Sing de Travis. La resta: això però amb diferents lletres.


A destacar per descomptat Amelie, que compta amb la col•laboració de Andrés Calamaro. O sigui, menja apart. O la de 4 y 26 la millor d'en Ruben (si coneixes la història que hi ha al darrera). La dosis de Madrid no hi podia faltar: Lady Madrid (el que deiem: de que ara diuen les mateixes coses però amb altres paraules o la típica cançó que no pots arribar a treure't del cap), la ja esmentada Windsor, o la Chica del Tirso la clàssica cançó de la noia que naufragia arruinant la seva vida per la ciutat.

En definitiva, Pereza s’han fet grans i n’han après. Ara ja no són els Rollings sinó els Beatles. Fan el que volen i no els importa el què digui la gent. Cada disc toca una cosa i no els hi fa por canviar o investigar. Perquè Aviones és el disc de la investigació. El disc de l’ukelele i el banjo. S’arrisquen i potser els anirà malament però fracassar és molt millor que no dormir a les nits o arribar als vuitanta anys pensant que hauries d’haver près la decisió contraria a la que vas prendre quan tocava.



P.D.: Violento Amor no és single.

diumenge, 30 d’agost del 2009

Resum de la setmana

M'ha agradat: Gol TV d'Estats Units.
No m'ha agradat: Poca platja aquest cap de setmana.

M'ha agradat: final de mes.
No m'ha agradat: Que Ibrahimovic encara no hagi marcat...ja vaig fer un post sobre ell.

M'ha agradat: Que comenci la lliga...
No m'ha agradat: ...que la setmana que ve ja no n'hi hagi perquè hi ha seleccions.

M'ha agradat: Veure la pròxima temporada de Custo.
No m'ha agradat: El debat sobre si anar o no a la mani i sobre la decisió del TC (sé que no només és d'aquesta setmana...però aquesta m'ha resultat especialment feixuga).

M'ha agradat: Descobrir que el Calippo de maduixa té gust a la maduixa del frigo dedo.
No m'ha agradat: La derrota del Palamós.

M'ha agradat: La setmana cultural amb la Coixet, en Sergi López, l'Hector Alterio i en José Sacristan.
No m'ha agradat: La Coixet...està boja.

M'ha agradat: cobrar una pasta per posar música a l'Eden Mar...
No m'ha agradat: ...la gent de l'Eden Mar.

dimecres, 26 d’agost del 2009

dilluns, 24 d’agost del 2009

A qui s'assembla Chigrinsky?



A qui s'assembla Chygrinsky?

A Esteban Granero?

A Jesucrist?


A George Harrison?



P.D: No trobeu que Chigrinsky és nom de hamster?

diumenge, 23 d’agost del 2009

El incendio

El incendio és la nova proposta d'un dels grups estatals amb més talent: Sidonie. Els catalans ja fa anys que ens van deixar parats amb el seu canvi d'anglès a castellà amb el disc Fascinado. Amb l'elegancia i el glamour del següent àlbum, el costa azul, es van consolidar i van demostrar del que són capaços amb temes tan bons i variats com Persona, Sylvia o El Giraluna.

Ara tornen amb un títol més que adequat amb la calor que fa aquests dies arreu de l'estat espanyol. El incendio. Com sempre s'enganxa. Com sempre molt gran. Com sempre...molt Sidonie.




dijous, 20 d’agost del 2009

Resultat de l'enquesta. El gran debat de l'estiu.

El debat sobre el Magnum, interessantíssim i importantissim en un mes com l'Agost, ha acabat. I ho ha fet amb l'Almendrado arrassan als seus germans. 6 vots. Per darrera d'ell, el Frac i el Blanc empatan a 3 vots, confirman que tenen la seva quota de fans i presentant-se com una bona alternativa sòlida a l'Almendrado.

Ni el sandwich ni el d'Stratchiatella han tingut massa èxit potser encara víctimes de la seva juventut i per tant, de la seva falta de carisma. 1 vot cada un.

Tot i que l'enquesta pot reflexar l'opinió de la gent, el debat segueix obert. La gent seguirà discutint i confirmant que contra gustos no hi ha res escrit. Un dels debats de l'estiu juntament amb el de si fa més calor aquest any que l'any passat o si els xiringuitos han de servir menjar o no.

Més papistes que el Papa

Segurament demà o demà passat començarà el Ramadà. I dic segurament, perquè si la lluna nova surt aquesta nit, com és previsible, començarà demà. Per contrari si la lluna surt demà a la nit el mes de dejuni començarà divendres.

Tothom sap el què significa el mes de Ramadà pels musulmans. Abstinència l'hora de menjar , beure i alhora de tenir relacions. Això pot comportar defalliments físics sobretot a aquells musulmans que treballen i ho fan sota sota el sol.

Per això UGT reclama un canvi en les condicions de treball per aquest col·lectiu. I és que aquest any el Ramadà cau en agost i els pròxims cinc anys també serà en els mesos de més calor. El sindicat reclama a empreses i administració canvis d'horari, no treballar en hores de més calor o tenir vacances durant aquest mes del Ramadà.

El més curiós és que els mateixos musulmans, almenys el consell islàmic de Catalunya que és prou representatiu de la comunitat, no reclamen cap reforma en les condicions de treball. El consell no té constància fins al moment de cap defalliment o queixa dels tractaments laborals. Són conscients que el ramadà significa sacrifici i diuen que hi ha musulmans que treballen a quaranta graus i no passa res. Qui no pugui aguantar fisicament que trenqui la costum i mengi.

Un cas que reflexa que aquí som més papistes que el Papa. Un cas que deixa en ridícul a més d'un modernet. A més d'un sindicalista. Volem ser tant moderns, tant tolerants i tan igualitaris que ens passem de frenada. No reclamar aquestes mesures no hagués significat que els catalans fossim racistes. A vegades també està bé callar, preguntar...o llegir.

diumenge, 16 d’agost del 2009

Resum de la setmana

M'ha agradat: Usain Bolt...històric.
No m'ha agradat: Asafa Powell...decepcionant.

M'ha agradat: l'incendi del Burger King de Plaça Catalunya.
No m'ha agradat: La calor d'aquesta setmana.

M'ha agradat: La tornada de la Premier.
No m'ha agradat: La programació televisiva de l'estiu.

M'ha agradat: La milla urbana de Sant Antoni de Calonge.
No m'ha agradat: Les festes de Gràcia...mooooolta gent...mooooolta fressa...

M'ha agradat: Un bon dinar.
No m'ha agradat: Derrota del Liverpool el primer partit...aquest any tampoc.

El nét del vent


Pekín 2008: 9'69 Tots els ulls sobre Bolt.
Berlín 2009: 9'58 Bolt destrossa el temps.
Londres 2012: ? continua la llegenda del nét del vent.

dimecres, 12 d’agost del 2009

Els debats de peu de platja

La rabiosa actualitat m'obliga a fer una nova enquesta en aquest bloc. En aquest cas és sobre un debat obert. Sobre un tema que està al carrer, i més concretament a les platges, durant aquesta temporada. El tema dels gelats. I és que desenganyem-nos, la gent no parla del finançament ni de Cristiano Ronaldo ni de la política econòmica de la Xina al continent africà. La gent és més simple.

Un dels més grans plaers de l'estiu és menjar-se un bon gelat. La paraula Magnum sempre va associada a qualitat i en el món dels gelats el de Frigo no podia ser l'excepció. Però de Magnums n'hi ha de moltes classes. Ultimament he assistit a algunes discussions profundes i debats apassionants sobre quin dels Magnums és millor i quin no és digne d'estar entre la llista de gelats escollits en aquesta luxosa gamma.

Jo ho deixo aquí...quin tipus de Magnum us agrada?

Reflexions sobre Zlatan


Zlatan Ibrahimovic marca gols de pro evolution. Zlatan Ibrahimovic té uns videos al youtube que et deixen amb la boca oberta. Zlatan Ibrahimovic ven moltes samarretes. Zlatan Ibrahimovic fa anuncis de Nike. Zlatan Ibrahimovic té una bona planta. Zlatan Ibrahimovic ho té tot. Tot menys una cosa, no és Samuel Eto'o.

El camerunès potser no era el jugador més tècnic. Tampoc venia tantes samarretes. Potser no marcava els millors gols de la història del club. Però Samuel Eto'o pressionava a la defensa rival. I això en el Barça actual era la clau de l'èxit. El primer defensa era el primer davanter.

Tots aquests que van a la presentació del suec i diuen que és un gran jugador no l'han vist mai. Com a molt han vist el resum de la Champions del dimecres a la nit. Però pocs, molt pocs l'han vist en un partit del Calcio (si, jo m'he tragat aquells partits de futbol italià els dissabtes a la tarda). Si haguessin vist algun partit de l'Inter veurien que Zlatan abans no fa un gol (de bandera) en falla uns quants, molts. En aquest sentit em recorda a Patrick Kluivert i tots sabem que l'holandès no acabava de funcionar massa.

Al club neroazzuro Ibra era un jugador estàtic, era l'estrella. Aquí li tocarà córrer i pressionar. Si no és així l'equip de Guardiola patirà. Espero equivocar-me però temps al temps. Zlatan no és Samuel. Diferents caràcters, diferents jugadors, diferents característiques. Veurem si funciona. Si ho fa tranquils, aquest post és la prova per si algun dia jo vaig i dic: "Jo ja ho deia que aquest l'Ibrahimovic era un gran fitxatge!!"

dimarts, 11 d’agost del 2009

Resultat de l'enquesta

7 dels 10 votants de l'enquesta d'aquests últims dies no només se senten víctimes del transport públic sinó que estan disposats a matar. I matar a tothom. Això ja és més perillós. Més enllà de si matar a algú és la sol·lució als problemes del transport en aquest país, la pregunta seria: a qui matarieu? Montilla? ZP? o quan dieu tots és que és tots?? Seria una altra enquesta però no seguirem amb el tema...per no caure en un espiral d'absurditat infinita.

El cas és que el NO ha tingut tres vots i això si que és digne d'analitzar. És realment la gent que ha votat no d'aquest país? Ha trepitjat mai la capital catalana o les rodalies? Ha provat mai de moures per les provincies de Lleida, Girona o Tarragona amb transport públic? Segur que no. Això o el mateix Montilla és seguidor d'aquest bloc...

diumenge, 9 d’agost del 2009

Resum de la setmana

M'ha agradat: El torneig de Volei Platja de Sant Antoni de Calonge.
No m'ha agradat: Alguns participants...una mica sobrats i molt mal educats.

M'ha agradat: El solet del cap de setmana.
No m'ha agradat: Com queda l'esquena en un cap de setmana com aquest.

M'ha agradat:
La tornada de Michael Schumacher.
No m'ha agradat:
La mort de Dani Jarque.

M'ha agradat: Com alguns periodistes han cobert la informació sobre la mort de Dani Jarque, tenint en compte que treballaven dia a dia amb ell. Bons professionals si senyor!
No m'ha agradat:
Les 3 bombes que ha fet esclatar ETA a Palma.

M'ha agradat: El llibre que he començat:
Un buen lugar para morir.
No m'ha agradat: Que els calippos no estan plens quan els obres com ho estaven abans!

Les 5 raons


La noticia del cap de setmana ha estat se'ns dubte, la mort inesperada de Dani Jarque. El capità de l'Espanyol moria aquest dissabte d'un atac de cor deixant un buit espectacular dins l'equip i una absencia essencial pel club. Amb dos dies ja hi ha qui diu que Cornellà s'ha de dir Estadi Cornellà-Dani Jarque. Fins i tot hi ha iniciatives a Facebook. Personalment crec que no s'ha de canviar el nom a l'Estadi. I donaré 5 raons:

Perquè és una falta de respecte als milers de jugadors que han defensat l'Espanyol durant la història.

Perquè Lara també ha fet molt, però molt, per l'Espanyol i ningú s'ha parat a pensar en posar-li el seu nom a Cornellà.

Perquè el nom ha de tenir nom d'alguna empresa. Amb els deutes que té ha de fer com l'Emirates Stadium o l'Allianz Arena.

Perquè no s'han de pendre decisions en calent.

Perquè segurament el mateix Jarque no ho acceptaria.

dijous, 6 d’agost del 2009

Una passejada per la mítica fàbrica de Frigo


En el món dels mitjans de comunicació cada sector busca lo essencial per buscar la noticia. M'explico: A la televisió sense imatge no hi ha noticia. El diari pot sobreviure sense. I la radio de fet ho ha de fer però sense audio no hi ha peça.
El cas és que avui a la redacció no es parlava de res més...no era un audio sinó una imatge. La del president Montilla. I és que Montilla no sol destacar per els talls de veu que ofereix a les diferents ràdios del país. Així que avui es parlava del personatge més famós d'Iznajar per una altra cosa. Una foto.

Avui el president ha visitat la fàbrica de Frigo i ha fet país tastant un clàssic de la casa...el mític Twister. La foto no té preu.

Tretze roses

El cinc d'agost de 1939 tretze joves madrilenyas militants de Juventudes Socialistas Unificadas (JSU), la mitad d'elles menors d'edat van ser afuselladas juntament amb quaranta homes al cementiri de el Este de Madrid. Un Madrid que tot just tastava la amarga la postguerra. Aquesta història ha estat explicada a viva veu, amb llibres i ha arribat a la gran pantalla. Avui setanta anys després se li ha rendit homenatge al cementiri de la Almudena al que anomenem les tretze roses.

Això, aquest homenatge, i que algú recordi aquestes tretze flors; encara fa mal. Molt mal. Alguns col·lectius no voldrien ni sentir-me a parlar. I és que encara hi ha qui qüestiona la Llei de Memòria Històrica, que potser és insuficient...però en tot cas és necessaria.

Sempre està bé recordar el passat i la gent que va viure'l i el va patir. Us deixo un bloc (per treure's el barret) dedicat exclusivament a això, al record.

dimarts, 4 d’agost del 2009

Petites gotes de felicitat


La vida mentre no fas el que t'agrada consisteix en alegrar-te de les desgràcies dels qui odies. Ara mateix les meves alegries venen exactament d'aquí, de les males noticies de l'altre gent. La noticia que he llegit de bon matí m'ha alegrat el dia.

La persona que més odio i més he odiat a tota la capa de la terra ha estat acomiadada de la seva feina. Després de deu anys a l'empresa, i casar-se amb la filla del jefe en el seu moment, ha estat invitat a marxar d'un lloc on ha guanyat infinitat de coses, en una demostració que en una empresa la feina individual no compta sinó la de conjunt.

Espero que, com infinitat de gent, aquest home passi a ingressar les llistes de l'INEM durant una bona temporada, es podreixi i es plantegi si realment se li ha acabat tota la sort que en el seu moment va tenir.
Ara faltarà trobar gent de cara al partit d'homenatge...serà dificil trobar 10 amics que vulguin jugar al seu equip...

dilluns, 3 d’agost del 2009

Les 5 raons


Després de dies i dies de rumors, pàgines de diaris i minuts de televisió i ràdio m'he plantejat 5 motius per els quals si fos Xabi Alonso no aniria al Real Madrid:

Els bascos no són molt bénvinguts a Madrid...tret que votin als partits "constitucionals".

A Liverpool hi té la millor afició del món. Anfield no té banderes antidemocràtiques o racistes.

Benítez és un dels millors entrenadors que hi ha al planeta terra...i a sobre fa ell les aliniacions, no com al Madrid.

Xabi va néixer a Barcelona, i va jugar a les categories inferiors del Barça mentre el seu pare, Periko Alonso, ho feia al primer equip.

A Anglaterra serà un jugador benerat on ven infinitat de samarretes i té una cançó dedicada a ell. A Madrid serà un més d'entre la infinitat d'"estrelles" del vestuari blanc (tot i que serà la peça clau de l'equip)

Resultat de l'enquesta

4 dels 6 votants estan en contra el finançament. Segurament és una bona proporció del què és Catalunya. Podriem dir que aquesta proporció es dona a la realitat. Convergència i Unió hi està totalment en contra, al igual que el PP. Ciutadans hi està en contra en alguns aspectes. A l'altre banda, la del govern. PSC i ICV no paren de dir que és el millor model que hi pot haver-hi hagut mai. ERC mentrestant defensa que és un bon model però no el millor ni l'adequat. El millor per Catalunya seria el concert econòmic com bascos o navarresos però això és una fita que sembla ara mateix impossible.

Mai una enquesta d'aquest bloc havia estat un mirall de la societat. Ja ho heu vist, es tracta d'interpretar els números i fer anar-t'ho bé per dir que ara si, les enquestes d'aquest bloc són totalment solvents. Imagineu-vos lo que es pot fer amb les dades, posem per exemple, de l'Institut d'Estadística de Catalunya.

diumenge, 2 d’agost del 2009

Strawberry Swing

Abans de treure el disc Viva la Vida or Death All His Friends els anglesos Coldplay van estar assaigant i un cop van tenir escollides les cançons que entrarien al nou àlbum van buscar la sonoritat ideal per a cada cançó. Chris Martin i els seus van venir a Barcelona per gravar unes quantes cançons dins alguna esglèsia de la ciutat comtal que encara desconec. Una d'elles era Strawberry Swing.

Coneixem de sobres el Viva la Vida que ha sonat infinitat de vegades. També Violet Hill o l'últim single Lovers in Japan. Ara li toca el torn a Strawberry Swing, una petita joia, de l'últim àlbum dels anglesos. Aquest senzill ve acompanyat d'un video que és realment boníssim, cosa que ja ve sent habitual en Coldplay (només cal recordar el vídeo de
Life in Techicolor II). Us el deixo aquí, val molt la pena...i com no, amb les ja mítiques papallones.



Resum de la setmana

M'ha agradat: Les converses de platja...altre cop.
No m'ha agradat: La calda que fot a Barcelona.

M'ha agradat: La inauguració del camp de l'Espanyol...de tant en tant una alegria per aquesta gent no?
No m'ha agradat: Xabi Alonso apunta al Madrid...malament!

M'ha agradat: Dormir
No m'ha agradat: el viatget a l'aeroport del Prat.

M'ha agradat: En Jan Curto Hereu.
No m'ha agradat: Els focs per tot Espanya.