El cinc d'agost de 1939 tretze joves madrilenyas militants de Juventudes Socialistas Unificadas (JSU), la mitad d'elles menors d'edat van ser afuselladas juntament amb quaranta homes al cementiri de el Este de Madrid. Un Madrid que tot just tastava la amarga la postguerra. Aquesta història ha estat explicada a viva veu, amb llibres i ha arribat a la gran pantalla. Avui setanta anys després se li ha rendit homenatge al cementiri de la Almudena al que anomenem les tretze roses.
Això, aquest homenatge, i que algú recordi aquestes tretze flors; encara fa mal. Molt mal. Alguns col·lectius no voldrien ni sentir-me a parlar. I és que encara hi ha qui qüestiona la Llei de Memòria Històrica, que potser és insuficient...però en tot cas és necessaria.
Sempre està bé recordar el passat i la gent que va viure'l i el va patir. Us deixo un bloc (per treure's el barret) dedicat exclusivament a això, al record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada