dimarts, 5 de gener del 2010

Una tarda al Primer toc


Ahir vaig anar al Primer toc presentat per Raül Llimós a Rac1. I això comporta posar-li cara i ulls a la ràdio. Amb dos amics més, l'Àxel i en Jordi, vam arribar a la planta 15 que el grup Godó té al vell mig de la Diagonal. I la veritat és que el no erem els últims. Aprofitant aquests dies de festa la gent s'acosta a la seva ràdio de sempre amb ganes de descobrir com és un programa.

Ahir a la tarda uns 20 radiooients van posar cara a la Sònia Jalmà, en Gerard Romero o en Damià López. Noms que ens són molts familiars però que no tenien rostre. I un d'ells (l'Àxel), a més, se'n va endur dues entrades pel Barça-Sevilla.

Les dues hores van passar volant i vam poder gaudir d'una tarda diferent amb allò que ens agrada: El Barça i el futbol. A tot això afegir-hi la presència de David Balaguer i la seva secció dels noms que esclaten a la boca o les aportacions del gran Julio Salinas.

El primer toc és un programa fresc, fet amb gent jove, amb ganes i professional. Seguint la línia de la casa. Una ràdio que ha renunciat als típics que sempre han estat a la cadira. Una ràdio que està a favor de la innovació. En contra les tel·les d'aranya i la caspa. I això, aquest risc, dona resultats: pujar, pujar i pujar d'audiència.

3 comentaris:

kpd ha dit...

Totalment d'acord! Ràdio fresca i dinàmica. Suposo que vau parlar del Ras i Curt, no???

Anònim ha dit...

x cert, nano, el pgm quina proporció té de GUIÓ i d'improvització (80-20)???
Capde

Tom Beiker ha dit...

No et pensis...gairebé tot està escrit eh! Ho llegeixen tot però no se'ls hi nota. Menys la tertulia ésclar...