Avui ha jugat el Barça. 6-0 tot un espectacle i l'equip fent un joc sensacional. Tot bé. Menys l'afició...com sempre.
Corria la segona part i ja debiem anar 5 a 0, jo, com la resta dels espectadors contentissim per tot el que estavem fent. Tot anava perfecte quan sem gira l'home de davant meu i em diu: "Perdona et faria res no aplaudir tant fort que em fa venir mal de cap?" Si no eren aquestes mateixes paraules n'eren de semblants. S'ha de dir que l'home m'ho ha dit amb educació.
La meva reacció la veritat és que no se quina ha sigut. Crec que he fet cara d'incredulitat. "No podia ser que en un camp de futbol em diguessin això"-he pensat. Puc arribar a entendre que algú li molesti que el de davant s'aixequi, cridi o fumi, però que aplaudeixi??? La dona del meu costat, dona típica barcelonina de camp nou o sigui mitjana de cinquanta, amb l'home al costat i amb abric de pell; m'ha mirat i m'ha dit que no m'ho agafés malament. Imagino que la dona ha vist la meva cara d'incredulitat i de ràbia i m'ha volgut donar suport moral.
Així que burro de mi hi ha hagut un ratet que he aplaudit "fluixet" però que cullons he pensat. "Que el donguin pel cul!" el Barça estava jugant de puta mare i hi havien uns 60.000 tius que xalaven com jo. Al final tot bé, final feliç.
La prenguta és: "Per què cada cop que vaig al camp nou acabo indignat amb el públic?"
3 comentaris:
Hola...
Has deixat un comentari al meu blog (http://maromanster.wordpress.com). No sóc en Jose Luis. Sóc el Miguel Ángel Román, fins fa un parell de mesos a Localia i Onafm i ara GolTV. Només et diré que el Jose Luis està bé i que li faré arribar la salutació d'un ex-oient. Una abraçada, Jordi!
El Jose Luis no està a Gol. Sóc jo el que està a Gol. En tot cas, això és igual... ja li donaré records de part d'un oient...
Ah, i gràcies per passar-te encara que sigui accidentalment pel meu blog...
Publica un comentari a l'entrada