El Palau Robert de Barcelona acull fins al 30 de novembre una d'aquelles exposicions que ningú es pot perdre: Miguel Gil el primer en arribar i l'últim de marxar. En ella podem veure nou material, fins ara inèdit, del reporter català a través de quatre pantalles que representen els territoris on Gil (1967) va realitzar la seva important tasca. Bòsnia, Chetchenia, Kosovo i el continent africà van ser els llocs on aquest llicenciat en dret va ser testimoni de les matances i les injusticies més grans dels nostres temps.
Miguel Gil Moreno, advocat que treballava a Barcelona, un bon dia va veure com una família bosniana enterrava al seu fill mentre era disparada per franctiradors, la seva vida a partir de llavors ja no va ser la mateixa. Va agafar la seva moto i amb una acreditació de prensa de SoloMoto va entrar al país balcànic per intentar ajudar la gent. Les experiències viscudes van fer que Miguel volgués ensenyar al món el que estava passant així que va aconseguir una càmera i diferents professionals que estaven cobrint el conflicte li van ensenyar els secrets per un bon maneig i per captar millor les imatges. Gil va acabar treballant per Associated Press, situant-se a primera línia i gravant les imatges més crues del conflicte. Va ser ell, amb la seva càmera, qui va demostrar el que tothom pensava però ningú s'atrevia a dir-ho amb veu alta: que lo de Srebrenica havia estat un genocidi.
Acabada la guerra dels balcans va anar a diferents països de l'Àfrica, a Chechenia durant el bombardeig rus on hi va arribar caminant entre les muntanyes durant l'hivern; i a la guerra de Kosovo. Quan jugues amb foc et pots cremar i això és el que va fer Miguel Gil a Sierra Leona l'any 2000. Ara tindria 41 anys.
Val la pena visitar la petita habitació on hi ha les imatges inèdites enregistrades per aquest home que com un company seu deia: "va morir jove però també molt gran."
Miguel Gil Moreno, advocat que treballava a Barcelona, un bon dia va veure com una família bosniana enterrava al seu fill mentre era disparada per franctiradors, la seva vida a partir de llavors ja no va ser la mateixa. Va agafar la seva moto i amb una acreditació de prensa de SoloMoto va entrar al país balcànic per intentar ajudar la gent. Les experiències viscudes van fer que Miguel volgués ensenyar al món el que estava passant així que va aconseguir una càmera i diferents professionals que estaven cobrint el conflicte li van ensenyar els secrets per un bon maneig i per captar millor les imatges. Gil va acabar treballant per Associated Press, situant-se a primera línia i gravant les imatges més crues del conflicte. Va ser ell, amb la seva càmera, qui va demostrar el que tothom pensava però ningú s'atrevia a dir-ho amb veu alta: que lo de Srebrenica havia estat un genocidi.
Acabada la guerra dels balcans va anar a diferents països de l'Àfrica, a Chechenia durant el bombardeig rus on hi va arribar caminant entre les muntanyes durant l'hivern; i a la guerra de Kosovo. Quan jugues amb foc et pots cremar i això és el que va fer Miguel Gil a Sierra Leona l'any 2000. Ara tindria 41 anys.
Val la pena visitar la petita habitació on hi ha les imatges inèdites enregistrades per aquest home que com un company seu deia: "va morir jove però també molt gran."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada