Repàs a un any

Últim dia de l'any i toca fer repassada del que han estat aquests 366 dies (any de traspàs recordem'ho). Us penjo un video on amb només uns 40 segons podeu veure tot el que ha anat passant en aquest 2008, això sí, desde una perspectiva un pèl diferent...

La importància de dir-se Michael Phelps

Avui sortia un article al diari El País que reflexa molt bé el que Michael Phelps significa per l'esport, la natació i per a les persones en general. Jo personalment em considero fan del nadador americà i el considero el millor esportista, no només d'aquests Jocs Olimpics de Pekín sinó de la història i ara que s'acaba l'any 2008 és hora de fer memòria i reconeixer mèrits a qui els mereix. L'article, que m'ha fet posar la pell de gallina, l'ha fet Sergi López ex-nadador i primer espanyol en guanyar una medalla (de bronze) en natació. Val la pena llegir-lo:

Michael Phelps no me conoce personalmente. Durante los Juegos Olímpicos de Pekín, uno de los días que salíamos de la piscina coincidimos en el mismo autobús y tuve el atrevimiento de pedirle que me firmara dos gorros para mi hija, Harley, y para mi hijo, Cobi. Él, muy amable, accedió. Después, me sentí increíblemente orgulloso. Nunca pensé que conseguir el autógrafo de un nadador llegaría a impactarme tanto. Tampoco imaginé a un nadador como Phelps.

Phelps te ayuda a encontrar un sentido a la vida. Te identifica con una pasión
A quien me diga que la natación le parece una actividad insignificante le diré que a mí lo que me resulta absurdo es pensar en ir a la Luna. Yo no sé cómo viajar a la Luna. Yo sé nadar. Ése es mi talento. "Todos tenemos muchos talentos", les digo a mis nadadores; "nadie se ha dado cuenta de que los tenemos, pero están ahí". A veces se manifiestan cuando estamos solos. A veces hacemos un entrenamiento increíble y sentimos que se nos pone la piel de gallina porque hemos hecho algo que está al alcance de muy pocos.

Antes de que formara parte de la opinión pública, Phelps ya tenía un objetivo en su mente. Además de ser el mejor nadador de todos los tiempos, su meta era poner a la natación en un primer plano mundial. Gracias a él, la natación está en un lugar que nunca pudimos imaginar.
He sido nadador y ejerzo de entrenador desde hace muchos años. Debo reconocer que lo que Phelps consiguió en el agua se consideraba imposible. No creo que haya nadie que en un próximo futuro pueda volver a ganar ocho oros en unos Juegos.

Gracias al fenómeno de Phelps en los Juegos y a la gran atención que la televisión le dio en Estados Unidos, los clubes de natación de punta a punta del país vieron un gran aumento de nuevos nadadores. En nuestro club, en las dos primeras semanas de la temporada, registramos 95 nuevos nadadores cuando antes nos dábamos por muy satisfechos si en el mismo periodo incorporábamos a 30. Fue un gran reactivo para nuestra economía. Algo sorprendente, teniendo en cuenta que la crisis había empezado a mermar el número de inscritos. El caso de mi club no fue excepcional. Muchos otros tuvieron un número mayor de nuevas inscripciones. Eso sólo se debe a Phelps.

La identificación de la gente con este nadador es casi automática. Creo que la razón es evidente. Muchas veces nos preguntamos qué es lo verdaderamente importante en esta vida. ¿Por qué estamos aquí? Nos bombardean a diario con imágenes desoladoras de terremotos, sequías, huracanes, pobreza, guerras... Para mí, una de las cosas más importantes en esta vida es la natación. Mucha gente pensará: "¿Y éste está loco?". Dirán que no tiene sentido entrenarse horas y horas mirando la línea negra en el fondo de la piscina para poder bajar una décima de segundo con suerte. A mí la natación me ha ayudado a entender el significado de las cosas.

Phelps, con lo que ha logrado como nadador, ha ayudado a mucha gente a sentirse identificada con una pasión. El impacto ha sido importante, sobre todo en los jóvenes. Lo veo en mis hijos, que están involucrados con la natación desde el día que nacieron. Estoy seguro de que Phelps les está ayudando a sentir una pasión muy fuerte, que se relaciona con trabajar duro día a día para ser lo mejor que puedas ser. Phelps les ha enseñado con su obra algo que para un pedagogo, para un padre o para un entrenador es muy difícil de inculcar. Como Michael Jordan, su victoria más grande fue avivar la llama del fuego que todos llevamos dentro.

Estar en Pekín y ver a Phelps en acción cada día me hizo sentir muy bien. Muchas veces la gente me pregunta qué es lo que sentí cuando gané la medalla olímpica en Seúl. Veinte años después, las percepciones se distorsionan y no te acuerdas muy bien de la sensación real. Ver en directo las emociones de Phelps tras ganar el relevo de 4x100, en el podio, cuando le daban las medallas, me hizo apreciar y sentirme orgulloso de lo que yo había conseguido hacía 20 años. Ya casi no le daba importancia.

Me fui de Pekín 20 años más joven. Con la gran ilusión de poder contagiar a mis nadadores las mismas sensaciones que Phelps me hizo sentir otra vez al verle nadar durante nueve días. ¡Gracias, Michael!

Boxing Day

El futbol és quelcom més que un esport per als anglesos. Forma part de la seva vida quotidiana des de fa molts anys. Prova d'això és la celebració del Boxing Day, o el que és el mateix, jornada futbolística el dia de Sant Esteve.
Tradicionalment els aficionats al futbol eren les classes baixes angleses, aquestes treballaven el dia de Nadal, molts fent de servents en les cases dels rics de la ciutat. El cas és que el dia de Nadal sobrava menjar i els servents el posaven en una caixa i se l'enduïen a casa seva. Era l'endemà, el dia 26 que els pobres tenien festa, i per tant, hi havia futbol.

Tradicions com aquesta del Boxing Day no n'hi ha hagut mai a casa nostra però el cert és que en molts moments morts d'aquestes festes, un pot arribar a pensar que el model anglès, almenys en aquest aspecte, és l'encertat. Quan més dies de festa té la gent més futbol hi hauria d'haver, així no ens queixariem que els nens no poden anar al camp o que els camps no s'emplenen mai.

P.D: El Boxing Day ha acabat bé. El Liverpool ha guanyat 3 a 0 al Bolton.

El tió és el millor!!

El mite del tió resisteix davant la pluja anglosaxona en forma de papa noel. Els visitants del blog ho tenen bastant clar, voten al tió enfront de Papa Noel, un personatge nòrdic que era verd però gràcies a la campanya mediàtica de Coca Cola va vestir de vermell d'un dia per l'altre. El tió en canvi no canvia els colors...

La veritat és que té infinitament més gràcia el tió, un tronc que apareix un bon dia al menjador de casa, que menja mandarines, que aguanta pals fins l'extenuació dels nens...i a sobre ens regala coses. Massa maco per no tenir-li un cert respecte.

En canvi el Papa Noel, a part de perdre els colors i estar penjant dels balcons de les cases; entra per la xemeneia com els lladres, deixa els regals en un mitjó (a qui li quep un regal que desitgi en un mitjó??), agafa i se'n va fins l'any següent. No té carisma.

El millor del tió, quan ja no ets nen, és explicar-ho als estrangers. Flipen. No es creuen que els nens es traguin la història del tronc que caga regals. No es creuen que un simple tronc signifiqui tant per tanta gent. I sí, la veritat és que és increíble. Catalunya és diferent fins i tot per això.

P.D.: Que no hi ha prous nens als països nordics que hagi de venir a Catalunya el Pare Noel??

Apunteu bé!!

Hola gent us deixo un enllaç on podreu desfogar-vos abans de les festes de Nadal. Si teniu tot el temps del món i una ràbia acumulada al president dels Estats Units, George W. Bush, aquesta és la vostra. Podreu escollir fins i tot la sabata per llençar-li!! Pitjeu aquí

Christian the lion

Tot i que ha vegades no ho sembli, l'home és l'animal més intel·ligent que hi ha sobre la terra; tot i això a vegades els altres ens passen la mà per la cara.

Aquesta és la història d'un petit lleó destronat que estava en venda en els magatzems Harrods de Londres, dos homes el van comprar i el van treure d'allà on no li tocava estar. Va passar un temps en un jardí d'una esglèsia però va arribar el moment de tornar a la selva, era massa gran, menjava massa i costava de mantenir. Així que el van tornar als seus orígens amb la por, esclar, de si s'adaptaria o no.

Un any més tard els seus dos amos el van anar a buscar per a veure si havia sobreviscut i se'n recordaria d'ells...

És un dels videos més vistos al youtube i la veirtat no m'estranya. La música una mica sentimentaloide però...pell de gallina.

40 anys de Sgt Peppers

Entre moltes altres coses aquest 2008 que ja s'acaba s'han celebrat els 40 anys de l'edició del que per molts és el millor disc de la història, el Sgt Peppers Heatrs Club Band dels Beatles. Per celebrar-ho la cadena pública anglesa, la BBC, va voler tornar a gravar les cançons del disc però amb grups i artistes actuals.

Així aquest nou disc té les 13 cançons que sempre ha tingut el Sgt. Peppers però ara podem sentir a Kaiser Chiefs interprentant Getting Better, Athlete amb Lucy in the Sky, Bryan Adams amb Sgt. Peppers o Oasis clavant el Whitin you whitout you de George Harrison. Per sobre de tots però, la versió que més s'acosta a la perfecció és la de Travis, que posa el seu segell particular a Lovely Rita sense que oblidem la original.

Trobar aquest disc en alguna botiga seria la hostia, i per suposat, un bon regal per aquestes festes. Un Cd que, per cert, no ha de pagar cap quantitat a la Societat General d'Autos i Editors (SGAE) com si ho ha hagut de fer el disc de la marató. Kina tela!!

Christmas Race

Avui comença la 33ena edició de la Christmas Race, la regata internacional que se celebra en aigües de Palamós cada any. El dia d'avui de fet, tot just servirà perquè els participants formalitzin la seva inscripció a la prova però s'espera un total de tres-centes regatistes i unes dues-centes embarcacions quantitat bastant superior a la de l'any passat ja que els anys olímpics alteren el calendari dels esportistes considerablement. Una de les novetats és que la prova torna al Club Nautic Costa Brava i deixa la platja gran així que els ciutadans de Palamós no patiran tant les conseqüències de la celebració de la competició.

Tot és molt bonic i dona molt glamour a la nostra vila, però desde fa uns anys el prestigi de la Christmas ha anat per terra. I no només per culpa de la competició. A Palamós hi bufen tots els vents que s'hi han inventat degut a la seva situació geografica. Hi bufen dia sí, dia també. Però resulta que quan comença la Christmas el vent fuig i no apareix fins el dia en que tots els regatistes han marxat. La organització va canviar els dies de la competició però res. No es pot lluitar contra els elements.

Els participants es queixen que no hi ha vent, però el dia que bufa no volen sortir a navegar perquè es veu que és massa perillós. O sigui que entre uns i altres aquesta tradicional regata està quedant a l'altura del terra tot i el nivell dels participants. Esperem que aquests dies bufi el vent, això sí, al gust dels regatistes.

Resultat: a la gent de Palamós li importa bastant poc la carrera i la seva implicació és nul·la.

Where The Hell is Matt??

Entre moltes altres coses internet, ens permet penjar els nostres vídeos i que els vegi tot el món gràcies, entre d'altres, al You Tube; on podem penjar les nostres festetes, sopars, concerts...i en general infinitat de tonteries que realment no serveixen sinó per riure i passar una bona estona.

Tot i això, de tant en tant hi ha algun vídeo que val la pena, com per exemple el que penjo avui. Es tracta d'un tiu, un tal Matt, que es dedica a fer un ball una mica estrany per tot el món. El ball la veritat és una mica penós però el video personalment l'he trobat genial. En Matt però, ha necessitat 14 mesos viatjant arreu del món per poder-lo fer. O sigui que per fer aquestes cosetes i fer-te famós pel You Tube necessites dues coses: temps i diners.

Facebook

L'aparició del Facebook ha revolucionat la vida de molta gent. Gràcies a aquesta pàgina moltes persones es pasen el dia amb els ulls a una pantalla amb l'ordenador permantment conectat. Segons sembla aquesta xarxa ens permetrà una major movilitat a l'hora de protestar i pel que diu el seu creador, serà un instrument per acabar amb el sistema.

De moment el que fa el Facebook és multiplicar el temps perdut de la vida d'una persona i multiplicar la quantitat de fotos xorra en qualsevol acte o festa. També ha multiplicat les teves amistats reals. Gent amb 350 amics...ja, amics d'aquells que ni et saluden o d'aquells que fa 10 anys que no veus i que, heu fet vides totalment separades els últims anys. El que ha fet el Facebook és beneficiar els bars i restaurants, ja que gràcies a aquesta xarxa s'han multiplicat els sopars de classe. Aaaaiii aquells sopars en que ningú té res en comú, ningú explica les seves desgràcies i en els que acabes parlant amb la gent que et veus dia si, dia també.

Tot i això el Facebook també té elements negatius per exemple perjudica a la gent que busca feina ja que si volen saber alguna coseta més de tu van el Facebook i veuen tot el que no has explicat en una entrevista de feina. Has de mirar els milers de peticions d'amistat o peticions per ser d'un grup o d'un altre.

Decidiu vosaltres. Hi ha una estadística amb les diferents opinions que hi pot haver al respecte d'aquesta xarxa.

Parkour

El Parkour és un moviment urbà que està escampant-se per tot el món de forma rapidíssima tret de Espanya on sembla que no està tinguent molt seguiment. Consisteix en donar voltaretes i salts aprofitant les irregularitats o els entrebancs que et pots trobar en el dia a dia d'una ciutat o un poble qualsevol, o sigui bancs, baranes, faroles...

Com tots els moviments existents s'està fent un raconet dins la xarxa on ja hi ha infinitat de videos penjats al youtube on es veu realment l'espectacularitat d'aquest "moviment". A part d'infinitat de videos hi ha una pàgina sobre el parkour que destaca per sobre les altres. És http://www.umparkour.com/ on hi ha una història detallada del moviment, articles, entrenament, moviements, links, forum i, evidentment, una secció de videos.

Si visiteu aquesta pàgina i us agrada o sentiu curiositat per aquest moviment una pel·lícula més que recomenable és Yamakasi, film on recull els moviments dels precursos d'aquest "art".