Osetia del Sur comença a ser notícia masses dies (i sembla que ho seguirà sent) com per no parlar-ne. La regió, que pertany a Georgia, feia temps que demanava la seva independència de Georgia, ja que la seva població és d'orígen rus; i aquesta "independència" l'acostaria cap a Moscou i l'allunyaria de Tbilisi.
Davant la sublevació, Georgia no s'ho va pensar dos cops i mitjançant les armes va voler sufocar les ansies d'independència de la regió, obviant que al darrera hi havia la gran Rússia. Aquesta sense pensar-s'ho dos cops no tan sols va ajudar als rebels, sinó que va aprofitar per bombardejar més enllà de la regió alegant els possibles genocidis en contra la població russa de la zona, evidentment els bombardejos no anaven a objectius militars sinó sobre la població civil, una població aterrada que ha hagut de fugir del país.
Georgia per la seva banda, s'ha vist superada en tot moment i s'ha vist obligada a retirar-se d'un lloc on no hauria d'haver entrat mai per la força. Ara corrents, demana perdó i accepta qualsevol resolució o solució, en aquest cas la única, la proposada per França com a país governant de torn de la Unió Europea.
Rússia per tant, ja té el que volia. Una guerra on demostrar al món, i sobretot als Estats Units el seu potencial. Una guerra on anivellar la balança que pesava més d'una banda gràcies a Kosovo. Osetia del Sur tornarà a anivellar la balança. La situació ens porta fins als pitjors anys de la guerra freda on qualsevol acció d'una gran superpotència (o dels seus satèl·lits) podia tenir una acció inmediata. (La història és cíclica?)
Aquest conflicte de civilitzacions, aquest equilibri del que parlàvem, és simplement una demostració de poder que ha costat en 2 o 3 dies uns 4000 morts i uns 30.000 refugiats. Com sempre qui guanya són els polítics, els estats, les grans multinacionals i les empreses d'armes. Qui perd és la gent. Per tant, una guerra com una altra. Una guerra com totes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada