Tal dia com avui però de fa 14 anys l'exèrcit serbo bosnià amb Ratko Mladic al capdavant arribava a la regió de Srebrenica-Potocari territori sota protecció de les tropes holandeses de la ONU. Els holandesos, limitats en homes i armes, res van poder fer davant la superioritat serbo-bosniana així que van negociar la sortida de la població de la regió.
Les ordres de Mladic eren que els homes pujarien a uns autobusos i dones i nens menors de 13 anys pujarien a un altre grup de autobusos. El resultat: la major massacre produida a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Aproximadament 8.300 morts en dos dies i milers de cadàvers encara per identificar, ja que l'exèrcit serbo-bosnià va trossejar els cadàvers i els va escampar per la regió de tal manera que no es poguessin identificar (es necessita un cert percentatge del cos per identificar de qui és). Milers i milers de vides i families destrossades per una guerra que encara pateixen els ciutadans de Bòsnia on encara sembla que les ferides encara estan obertes.
Al cementiri de Potoçari-Srebrenica la nova bandera de Bòsnia oneja cada dia, mentre al seu voltant tot és silenci. Els noms dels desapareguts i silenci. Com cada any s'enterrerant els cossos que s'han anat identificant durant aquests últims 365 dies gràcies a l'enorme treball de desenes. En aquesta ocasió 534 bosnis enterrats avui mateix amb la presència d'unes 30.000 persones vinguedes d'arreu del país.
Aquest escrit no pretén que el lector faci les mil i una per ajudar aquella gent. Pretén que no s'oblidi aquell dia. Pretén que l'únic silenci que hi hagi es trobi al cementiri de Srebrenica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada