Fa temps hi havia un eslogan que deia que La feina ben feta no té fronteras. Ahir U2 va ratificar aquest lema pujolista. I aquesta bona tasca la van fer bé tant tècnics i operaris en un primer moment amb un escenàri espectacular, tècnics de so i vídeo, i com no, els 4 irlandesos més famosos del món.
Bono i els seus van començar forts i amb material nou del seu últim àlbum No line no horizon. Temes com el que dona nom a l'últim cd dels irlandesos o Magnificent van provocar que cap de les cadires del camp estés ocupada per algun cul. Tothom dret desdel primer moment i fins l'últim.
Barreja de noves cançons i primer clàssic. I Still haven't found what I'm lookin for i primera sorpresa de la nit. Els U2 connecten en directe amb l'estació espacial internacional i conversen amb els seus tripulants. D'aquesta manera Bono, com sempre en el seu món, va enviar l'aura de tot el Camp Nou a través de l'espai. Barcelona es veu preciosa des de l'espai va mentir un dels astronautes. Tot maquissim. Espectacular.
Més música i de la bona. Beautiful Day o Angel of Harlem dedicat a Michael Jackson. Vertigo o Sunday Bloody Sunday inviten al públic a caure en els moments OOOooohh!! que tant bé sap fer U2. Abusen d'OOooh! però no importa. No ens importa. I amb Walk On tornen les reivindicacions Desmond Dutu recorda la gent que ha lluitat per la pau tant a l'Africa com a Irlanda com a Birmania on Aung San Suu Kyi està en arrest domiciliari fa 14. Milers de màscares repartides amb la seva cara van ser les protagonistes en el tema Walk On que els U2 van saber enganchar amb el famós himne del Liverpool i del Celtic (ells són del Celtic) You'll Never Walk Alone. Però pocs se'n van adonar.
Bono acaba amb la samarreta del Barça i elogia l'eslogan d'UNICEF a la samarreta. Tots som un diu l'irlandès i comencen els acords de One, podria ser un gran final a una gran festa però els irlandesos s'equivoquen. La gent els hi perdona i allarguen el final amb un sempre soculent With or Without you que podia haver estat molt millor del què va ser.
Tot i el regust final concert brutal d'aquells que expliques que hi vas ser. Un camp increible. Un escenàri brutal. Un espectacle poderós i bén defensat. U2 és una gran banda. La banda més gran. Més que una banda.
1 comentari:
No sabia que t'agradaven els U2. Jo t vaig ser-hi, i totalment d'acord amb la teva crònica. Awesome
Publica un comentari a l'entrada