diumenge, 13 de setembre del 2009

Primera visita a un camp de l'Espanyol

Surto del camp de l'Espanyol amb diferents sensacions. I això és precisament el que m'espanta: em pensava que em deixaria indiferent però no. Aquest camp impacta.

Només d'entrar i estar a la grada palpes que allò és un camp. No un estadi. Allà si va a veure futbol amb tot el que això comporta. Cridar, gaudir, emocionar-se, protestar...això és el que fa l'afició de l'Espanyol fins i tot abans de començar el partit.
Surt a escalfar el Madrid i la xiulada, tot i que no hi és tothom encara, és monumental. "Sorprenent" penso. La casa de l'Espanyol sempre havia estat la segona residència dels blancs però alguna cosa ha canviat. Potser la prepotència del Madrid o que ara amb un camp pròpi l'Espanyol es vol fer gran. Com el nen que protesta al pare a una certa edat.

El cas és que està a punt de començar el partit i se'm posa la pell de gallina. Minut de silenci per el soci número del club i per Dani Jarque. Amb el Cant dels Ocells de fons baixa una enorme pancarta amb el rostre del capità de l'Espanyol que diu: "No t'oblidem!". I és cert. Els aficionats de l'Espanyol no obliden a Jarque i ho demostren en les diferents fases del partit. En especial el minut 21 en que tot el camp crida el nom de Jarque i se'm torna a posar la pell de gallina.

L'afició del l'Espanyol canta, xiula i protesta. Apreta al seu equip però no n'hi ha prou. Avui el Madrid guanya contra 11, 12 o 13. Però en algunes fases del partit m'adono que jo mateix vull que guanyi l'Espanyol..."com m'he de veure" - penso. Després de fer una mica de feina abandono el camp amb la sensació d'haver estat a un gran camp de futbol on el públic guanyarà uns quants punts pel seu equip tot i que aquest ha de millorar, tant tècnicament com fisicament i moralment. Marxo de Cornellà amb la lliçó apresa. El que més importa és el futbol. La pilota. La gent. Els sentiments. Les ganes de guanyar. Les emocions. Els crits. Sentir els colors. No importa de quin estadi marxis si t'ho has passat bé.

P.D: No m'he tornat boig ni m'he fet de l'Espanyol.