El factor Carlin

Hi ha vegades que és millor escoltar que ser escoltat. Millor invertir el teu temps en percebre paraules sàvies que en escoltar les teves. I qui millor que John Carlin per fer-t'ho veure. El periodista anglès ha parlat avui al Col·legi de Periodistes i ja se sap que quan ell parla/escriu tothom calla i escolta. Els temes a tractar han estat la seva trajectoria, Sudàfrica, del seu llibre, del periodisme actual i, com no, el futbol.

Carlin, establert a Sitges, ha volgut ser optimista pel què fa al futur del país africà. "Sudàfrica té les bases per crèixer tot i la corrupció que impera dins les artèries de l'estat". En la seva reflexió no hi ha pogut faltar la referència a la figura de Mandela "un verdader líder, dels que ja no en queden" i al qui ha qualificat com "el millor somriure que ha vist mai".

Col·laborador del diari El País, Carlin ha senyalat internet com el principal culpable de la crisi dels mitjans ja que encara ningú ha trobat la manera de fer-lo rentable a nivell periodístic. L'anglès és partidari del pagar per llegir. De fet, ha repetit diversos cops la frase "és la millor època per escriure però la pitjor per viure" en referència a l'enorme quantitat de lectors que pot arribar a tenir un text però l'escassa rendibilitat que el periodista en treu econòmicament parlant. Poc amant de l'objectivitat en la professió, Carlin ha reivindicat el famós factor humà que ell tan bé coneix; i ha qualificat d'impossible deixar de ser objectius "perquè primer hem de ser persones i després periodistes".

En la seva intervenció davant una cinquantena de persones, l'anglès no ha volgut parlar massa sobre el seu llibre, tot i que ha comparat el permís de Mandela per fer el llibre amb el gol d'Iniesta a Stamford Bridge. En una conversa amb Carlin no podia faltar-hi el futbol precisament el millor del 2009, per ell, no ha estat ni l'èxit del seu llibre ni de la pel·lícula Invictus. El més destacat de l'any passat ha estat tenir un abonament al Camp Nou i anar a veure el Barça amb el seu fill. El que deiem: paraules sàvies.

Pajín surt mona a la Gaceta

Des del seu naixement el 1995 el grup Intereconomia s’ha dedicat a atacar el partit socialista espanyol per sistema. Fora del poder i ara també al govern. I ho ha fet sovint passant-se pel folre alguns principis deontològics de forma natural i habitual. Ara però amb la crisi, l’atac a través dels diferents canals (internet, televisió, premsa) s’ha intensificat. A tot això cal tenir en compte que els pròxims anys poden ser la clau per desgastar al PSOE i posar per fi, al Partit Popular al capdavant del govern espanyol. Abans, hi ha autonòmiques a Catalunya. I això agradi o no, és clau a Espanya.

En l’atac contra l’executiu de Zapatero hi ha entrat en els últims temps el diari la Gaceta de los Negocios, que abans de pertànyer al grup Intereconomia es dedicava per complet a l’economia. Ara ja està de ple en el complicat món de la premsa generalista.

La imatge que surt avui és digne de comentar. En les pàgines de política hi apareix Leire Pajín. Figura del partit socialista que es presta als atacs per part de la dreta espanyola per la seva actitud combativa, a vegades de supèrbia, i que sembla que és la figura posada pel partit per rebre els cops mediàtics. La jove Secretaria d’Organització del PSOE avui és noticia per acusar al PP de “no dar ni el palo” respecte a la situació econòmica del país. En l’instant precís en que pronuncia una “O” Pajín és immortalitzada i publicada en una imatge que pot recordar un ximpanzè. Una fotografia degradant i inclús ofensiva.

Calia utilitzar aquesta fotografia? No tenien imatges més neutres de la dirigent socialista? Durant la roda de prensa no ha posat cap cara que recordi a cap animal?

"La imatge del partit que ens ha de treure de la crisi és la d’un ximpanzè" sembla recordar la Gaceta. Aquest és l’estil de Intereconomia i els seus mitjans. Ni responsabilitat, ni dignitat ni...parcialitat. I això que només parlem de les imatges...

Massa raons per les lesions

Que ningú s'enganyi. No cal patir per la derrota d'ahir. Jugar al Calderón és com estar a l'illa de Lost. Tot pot passar. No hi ha res descartable. El que si que fa patir als culers són els enormes problemes que tenim últimament amb les lesions. Touré, Keita, Chigrinsky, Alves, Abidal i Márquez ja no van jugar aquesta setmana provocant un verdader mal de cap a Guardiola que va haver d'improvisar una defensa de circumstàncies amb Jeffren al lateral dret. A tot això se li afegeix un altre jugador important pel Barça, Xavi es lesiona i estarà dues setmanes de baixa.

Es podria parlar de mala sort. Però la mala sort, en segons quins casos, no existeix. Aquesta temporada va començar aviat. Amb dos partits "extra", com van ser els de les supercopes. A això li hem d'afegir l'estada a Dubai per jugar dos partits més a un gran nivell d'exigència i amb un clima del tot hostil. Tot això afecta al físic dels jugadors, com també ho ha fet la Copa d'Africa per Keita i Touré. Per tant, primera raó: desgast físic.

Pel que diuen els metges l'eliminació de la copa del rey també ha afectat als músculs dels jugadors ja que inconscientment es relaxen quan no es té un partit important tan sovint. Segona raó: relaxament múscular.

Diuen, els que segueixen el primer equip dia a dia, que el Barça no ha canviat els hàbits de treball. El que sí ha canviat ha estat la figura de la persona que controlava, fins ara, l'alimentació dels jugadors. Una altra de les raons ha estat la falta de jugadors a la plantilla. El que va ser el tema estrella de principi de temporada: la plantilla és curta.

A tot això cal afegir-li la visita del Barça a camps de futbol d'arreu de Catalunya. Com la visita al camp del Reus l'estat dels qual era bastant millorable i diuen que fins, que la gespa va poder provocar les lesions d'Abidal i Chigrinsky.

Totes les lesions són diferents. I mai podem creure que una lesió es dona per una o tal cosa. Ni tampoc que es dona per una sola raó. Però la veritat és que hi ha masses raons perquè apareguin aquest tipus de lesions. El Barça té masses números per guanyar la rifa. Tempta massa la sort. Del que no podem dubtar però és que tants contratemps faran rumiar Guardiola. Però hem d'estar tranquils, aquest Barça superarà aquesta "plaga" que està afectant al vestuari. Aquest equip pot amb això i molt més. Fins i tot amb la premsa de Madrid.

Al loro! que no nos embauquen!

Un dels temes estrella de la opinió pública catalana és el de les vegueries. A partir d'ara se suposa que Catalunya quedarà dividida en 7 vegueries: la de Girona, la de Barcelona, la de la Catalunya Central, la de l'Alt Pirineu i Aran, la de Lleida, la del camp de Tarragona i la de les Terres de l'Ebre.

Tot això ha provocat un intens debat sobre la necessitat, o no, d'articular el país d'aquesta forma. Diaris, televisions i ràdios en parlen. Les tertúlies, que "vertebren" la nostra opinió pública, en van plenes. La pregunta però és: Calia treure un tema tant poc important i impopular com aquest? Resposta: si. Des del punt de vista dels polítics, si. I és que s'acosten les eleccions. Estem en precampanya i cal parlar de tot, menys de l'augment de l'atur, la caiguda de la Borsa o les manifestacions dels pagesos. Així que van sortint temes que avui vénen i demà se'n van. Ja ningú parla de Vic o Ascó. El tema de les vegueries no deixa de ser un globus sonda com podria ser el tema dels Jocs Olímpics d'Hivern a Barcelona. Temes de no gaire nivell polític.

El que no es pot negar és que el tema de les vegueries ha creat polèmica. El que semblaven picabaralles mortes entre diferents zones o ciutats han revifat com ho fa un foc de camp. Uns volen una vegueria per ells. Altres la capitalitat de la seva. I el que diem: velles disputes que tornen a estar en primera línia. Que generen més crispació en el ja de per si "català emprenyat".

I això quan ens costarà?. "No costarà res"- ha dit el senyor president Montilla. Algú s'ho creu? Realment algú es pot creure que canviem l'articulació territorial del país i no hi haurà una despesa econòmica a canvi? Ens volen fer creure que no caldran nous edificis, noves infraestructures, nous circuits burocràtics?

La credibilitat dels polítics està tant baixa, i més la de Montilla, que ja ningú s'ho creu.

Sent sincers, a ningú li importen les vegueries. O és que aquest Nadal amb la familia heu tocat el tema? Aquí l'únic que importa és el bon moment del Barça. Les 6 copes. O el villarato d'Alfredo Relaño. I com a molt, la crisi o l'atur. Com diria Laporta: Al Loro! Que no nos embauquen. A tot això, la última paraula sobre les vegueries la té Madrid. Està tot dit. Haurem d'esperar 3 anys aviam què diuen?

4, 8, 15, 16, 23, 42. Comença el compte enrera

Avui torna LOST. La sèrie que ha marcat una fita històrica en el món de l'audiovisual comença la seva sisena temporada, i última, amb una espectació brutal. Tanta que fins i tot el president dels Estats Units ha hagut de variar l'hora del seu discurs setmanal a la nació.

Aquesta nit als Estats Units i demà nosaltres, tornarem a tenir en Jack, la Kate, en Sawyer i companyia a les nostres pantalles. I dic pantalles i no televisions. Per què Lost és una sèrie que s'ha seguit, majoritariament, per internet. És una sèrie que ha trencat amb tot, inclòs amb això; no és una sèrie televisiva. Que aixequi el dit qui no hagi vist Lost per internet. Per exemple, podem veure a partir de les 3 el primer capítol de la sisena temporada per aquí.

Les audiències parlen per si soles. TVE tenia els drets i emetia la sèrie per La2. El poc seguiment que van tenir els "perduts" va fer que la televisió pública espanyola decidís, o millor dit vengués, els drets a Cuatro. Però a la televisió del senyor Polanco tampoc ha tingut l'èxit que s'esperava. Veurem si amb la nova temporada pujen els índex d'audiències.

El que comença avui és el principi del final d'una sèrie que ha generat quelcom més que qualsevol altre sèrie del món. Una sèrie de culte que ha portat a aquest gènere a un altre nivell. Ara les sèries es miren en DVD. Es miren per internet. Existeixen milions de forums i teories. Tenen uns pressupostos com les pel·lícules. Generen espectació i marqueting com ho faria Star Wars o qualsevol film de Disney.

Lost té un gran repte. I aquest no és altre que tenir un final a l'altura de tota la sèrie. Desconec si els guionistes saben com acabarà o no. El que està clar és que un final mediocre pot destrossar el mite que pot ser aquesta sèrie. Perquè desenganyem-nos, si aquesta sèrie acaba bé, d'aquí cent anys es parlarà de Locke, Jack i en definitiva, de Lost com una referència audiovisual.

El desenllaç té enormes possibilitats degut a la gran quantitat d'enigmes oberts durant les 5 temporades anteriors. Tothom es pregunta què haurà passat amb tal o qual personatge. Què seran els famosos números o quin significat té l'estàtua destruida. Hi ha moltes portes per tancar en tan sols 18 capítols. A todoseries.com han fet un recull de les 10 escenes que, qui més qui menys, desitja veure en aquesta nova temporada que avui comença. Us les deixo aquí.

4, 8, 15, 16, 23, 42.

Els cinemes...en català!

Avui 1 de Febrer, 74 sales de cinema d'arreu de Catalunya fan "vaga". Ho fan en protesta per la nova llei del cinema que ha proposat el govern català. La llei pretén augmentar la presència del nostre idioma en les sales de cine ja que només és present en el 3% dels films que es passen al nostre país.

Per això algunes sales protesten. Però ho fan dilluns. O sigui, que les pèrdues seran mínimes ja que el primer dia de la setmana no és ni molt menys prolífic a les cues per anar a veure una pel·lícula. Això si, demà les entrades i les crispetes tindran el mateix preu: aquest és el problema real de les sales de cinema però ara sembla que la culpa sigui de l'idioma. Molt llestos aquesta gent.

Però el que no saben aquests empresaris és que hi ha gent que tampoc és tonta. Així que ja s'ha articulat una resposta en contra els cinemes que avui tanquen o si voleu, a favor del català. Alguns opten per no anar més al cinema i altres per la opció d'anar avui a les sales que si que obren. Internet en tot cas en va ple. Si teniu Facebook ja haureu pogut afegir-vos al grup: Si els cinemes fan vaga contra el català els catalans fem vaga contra els cinemes que ja té 21.313 admiradors. Que no són pocs.

Més enllà de si hem de veure pel·lícules en versió original o no (debat que a Europa ja han superat) a Catalunya comencem a estar molt farts que cada dia es tiri merda sobre el nostre idioma. Però molt farts. Sembla que per parlar amb el nostre idioma estem delinquint. Sembla que per llegir en català haguem d'anar a la presó. Doncs no. Senyors empresaris, el català funciona. La televisió en català és líder a Catalunya. Les dues ràdios més escoltades al país són en català. El català és rentable.

Per als catalans que opten pel "vols caldo? dos tasses!" aquí va la llista de cinemes que avui no tancaran:

BARCELONA
Lauren Universitat
Cine Arenas
Cine Alexandra
Casablanca Kaplan
Lauren Gràcia
Lauren Horta
Lauren Sant Andreu
BLANES
Lauren Costa Brava
VIC
Cine Nou
CARDEDÉU
Cine Esbarjo-Verdi
MANRESA
Cinema Atlàntida
MASNOU
Cinema Calàndria
MONTCADA I REIXAC
Cinemes Montcada
VILADECANS
Lauren Viladecans
SANT FELIU DE LLOBREGAT
Cinebaix
SANTA COLOMA DE CERVELLÓ
Societat Recreativa
SANT VICENÇ DELS HORTS
Multicines La Bailet
TERRASSA
Cine Catalunya
Club Catalunya
VILANOVA I LA GELTRÚ
Lauren Garraf
Bosc Cinema Municipal
SITGES
Cine Retiro
Cine Prado
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Cine Casal
GIRONA
Truffaut
PALAMÓS
Arinco
ALTAFULLA
Les Bruixes
REUS
Lauren Reus
Palace
LLEIDA
Lauren Lleida
Cine Funàtic