Al loro! que no nos embauquen!

Un dels temes estrella de la opinió pública catalana és el de les vegueries. A partir d'ara se suposa que Catalunya quedarà dividida en 7 vegueries: la de Girona, la de Barcelona, la de la Catalunya Central, la de l'Alt Pirineu i Aran, la de Lleida, la del camp de Tarragona i la de les Terres de l'Ebre.

Tot això ha provocat un intens debat sobre la necessitat, o no, d'articular el país d'aquesta forma. Diaris, televisions i ràdios en parlen. Les tertúlies, que "vertebren" la nostra opinió pública, en van plenes. La pregunta però és: Calia treure un tema tant poc important i impopular com aquest? Resposta: si. Des del punt de vista dels polítics, si. I és que s'acosten les eleccions. Estem en precampanya i cal parlar de tot, menys de l'augment de l'atur, la caiguda de la Borsa o les manifestacions dels pagesos. Així que van sortint temes que avui vénen i demà se'n van. Ja ningú parla de Vic o Ascó. El tema de les vegueries no deixa de ser un globus sonda com podria ser el tema dels Jocs Olímpics d'Hivern a Barcelona. Temes de no gaire nivell polític.

El que no es pot negar és que el tema de les vegueries ha creat polèmica. El que semblaven picabaralles mortes entre diferents zones o ciutats han revifat com ho fa un foc de camp. Uns volen una vegueria per ells. Altres la capitalitat de la seva. I el que diem: velles disputes que tornen a estar en primera línia. Que generen més crispació en el ja de per si "català emprenyat".

I això quan ens costarà?. "No costarà res"- ha dit el senyor president Montilla. Algú s'ho creu? Realment algú es pot creure que canviem l'articulació territorial del país i no hi haurà una despesa econòmica a canvi? Ens volen fer creure que no caldran nous edificis, noves infraestructures, nous circuits burocràtics?

La credibilitat dels polítics està tant baixa, i més la de Montilla, que ja ningú s'ho creu.

Sent sincers, a ningú li importen les vegueries. O és que aquest Nadal amb la familia heu tocat el tema? Aquí l'únic que importa és el bon moment del Barça. Les 6 copes. O el villarato d'Alfredo Relaño. I com a molt, la crisi o l'atur. Com diria Laporta: Al Loro! Que no nos embauquen. A tot això, la última paraula sobre les vegueries la té Madrid. Està tot dit. Haurem d'esperar 3 anys aviam què diuen?