dilluns, 22 de febrer del 2010

El factor Carlin


Hi ha vegades que és millor escoltar que ser escoltat. Millor invertir el teu temps en percebre paraules sàvies que en escoltar les teves. I qui millor que John Carlin per fer-t'ho veure. El periodista anglès ha parlat avui al Col·legi de Periodistes i ja se sap que quan ell parla/escriu tothom calla i escolta. Els temes a tractar han estat la seva trajectoria, Sudàfrica, del seu llibre, del periodisme actual i, com no, el futbol.

Carlin, establert a Sitges, ha volgut ser optimista pel què fa al futur del país africà. "Sudàfrica té les bases per crèixer tot i la corrupció que impera dins les artèries de l'estat". En la seva reflexió no hi ha pogut faltar la referència a la figura de Mandela "un verdader líder, dels que ja no en queden" i al qui ha qualificat com "el millor somriure que ha vist mai".

Col·laborador del diari El País, Carlin ha senyalat internet com el principal culpable de la crisi dels mitjans ja que encara ningú ha trobat la manera de fer-lo rentable a nivell periodístic. L'anglès és partidari del pagar per llegir. De fet, ha repetit diversos cops la frase "és la millor època per escriure però la pitjor per viure" en referència a l'enorme quantitat de lectors que pot arribar a tenir un text però l'escassa rendibilitat que el periodista en treu econòmicament parlant. Poc amant de l'objectivitat en la professió, Carlin ha reivindicat el famós factor humà que ell tan bé coneix; i ha qualificat d'impossible deixar de ser objectius "perquè primer hem de ser persones i després periodistes".

En la seva intervenció davant una cinquantena de persones, l'anglès no ha volgut parlar massa sobre el seu llibre, tot i que ha comparat el permís de Mandela per fer el llibre amb el gol d'Iniesta a Stamford Bridge. En una conversa amb Carlin no podia faltar-hi el futbol precisament el millor del 2009, per ell, no ha estat ni l'èxit del seu llibre ni de la pel·lícula Invictus. El més destacat de l'any passat ha estat tenir un abonament al Camp Nou i anar a veure el Barça amb el seu fill. El que deiem: paraules sàvies.