Absència

El Congrés dels diputats dona per escriure rius de tinta a diaris i a lo que no són diaris. De fet a part de temes polítiques hi ha infinitat d'anècdotes. Sense anar més lluny avui un diputat del PP que havia de formular una pregunta a Pedro Solbes no estava a l'hemicicle. Ramón Aguirre ha estat reclamat per Bono perquè formulés la pregunta: "Como cree que va a afectar a la economía española el enorme crecimiento del paro?" però davant la sorpresa del President del Congrés i de Soraya Saenz de Santamaría (SSS), Aguirre no ha comparagut i el Grup Popular ha hagut de acceptar la retirada de la pregunta. El diputat del PP s'ha disculpat al president del Congrés, als seus companys de partit i als seus electors i alegant que ha comès aquest error per "pur despiste" ja que es trobava, segons ell, a la biblioteca del Congrés consultan unes declaracions del ministre Corbacho que eren necessaries per formular la pregunta.

El ridícul podria haver sigut considerable. Només un fet ha evitat que ho fos, simplement és que no hi havia ni la mitat de diputats al Congrés. En concret a un quart de deu del matí n'hi havien 160, entre ells no hi havia ni Zapatero, que estava de viatge oficial, ni Rajoy. Així va aquest país, crisi econòmica i a sobre els diputats no van ni a treballar, això si, a final de mes a cobrar, no renunciaran ni un euro. A el 99% de la població amb feina si no van a la feina el foten al carrer, aquí no. Lamentable.

Premi al nacionalisme espanyol

Fernando García de Cortazar ha estat escollit Premi Nacional de Historia, un premi que otorga el Ministeri de Cultura. L'historiador va coneixer la noticia mentre presentava un llibre al costat de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, fet que ja denota de quin color i amb quina pluma escriu els seus llibres

García de Cortazar es va queixar de rebre el premi "després de quaranta quatre llibres d'història" i que ara amb un llibre d'art se'l premiï. Es queixa d'això però no s'ha queixat del premi en metàlic que rebrà, que desconec, però que imagino que no serà de 200 euros. En temps de crisi la gent, i en concret els "intel·lectuals" haurien de tenir més vergonya i donar exemple. Ja és dificil d'entendre com a un home com aquest, nacionalista espanyol i de dretes, manipulador de la història, se li atorgui un premi i aquest el dongui l'estat; però que a sobre es queixi ja és la repera.

Si us plau, donguin el premi a qui s'ho mereix i s'estalviaran protestes, queixes i declaracions mal sonants. Tres actituds que comença a monopolitzar la dreta espanyola.

Palamós resulta groc

Palamós, un petit poble de la costa brava es resitua al mapa, hi ho fa gràcies al Tour de França. La famosa cursa francesa passarà per Palamós el 9 de Juliol del 2009 de camí a Barcelona. El pròxim Tour, que durarà del 4 al 26 de Juliol tindrà a part de l'alicient de que passa per la nostra població dos ganxos més: veure els millors ciclistes del moment i el millor. Amstrong.

L'etapa, serà la sisena etapa de la cursa, tindrà uns 175 km i serà, evidentment, plana. Entre Girona i Barcelona, els ciclistes passaran per poblacions com La Bisbal, Palafrugell, Blanes o Mataró.

Aquest serà el 96è Tour de la història i en tota aquesta llarga trajectoria, la millor cursa de ciclisme que hi ha, hi ha hagut i hi haurà, no havia passat mai per Girona, i molt menys per Palamós. El 9 de Juliol la història passa per Palamós, encara que sigui durant 20 segons i a 60 quilometres per hora. Jo no m'ho perdo.

Cotxes per combatre la crisi

En èpoques de crisi com la que estem passant és reconfortable rebre noticies com aquesta: Benach gasta 9.276 euros a equipar el seu vehicle oficial amb extres com un televisor. I és que el President del Parlament fa cada dia el recorregut que va de Reus a Barcelona i viceversa i és clar vol fer-ho comodament. Més de 9.000 euros per afegir-hi al seu Audi A8 una taula de treball i...un reposapeus!!! El President del Parlament, d'ERC, disposa a més de connexió per MP3 i Bluetooth al cotxe, o sigui, que no li falta de res per a poder "treballar" amb les millors condicions durant els seus nombrosos viatges.

El més fort és que només la diputada del PP, Montserrat Nebrera, s'ha queixat precisament dels gastos que comporta aquestes "reformes" en el cotxe oficial i ha declarat que "no és una mesura exemplar" ja que caldria que Benach tingués en compte que "moltes famílies paguen la hipoteca amb molta més dificultat". Que trist que haguem de donar-li la raó a una diputada del PP...

Cròniques del Tetanus

Just al costat de la meva facultat hi ha un CAP, com que m'he de posar la segona dosi de la vacuna del tetanus he decidit anar-hi avui perquè me la posessin avui mateix o em donessin hora. Aquí ha començat el meu calvari.

Després de fer-me esperar un quart d'hora de rellotge la dona del taulell em pregunta que com em dic, jo li dic que no em trobarà perquè sóc de Palamós, i és allà on em vaig posar la primera dosi. Em diu que així m'hauré de donar d'alta per posar-me la vacuna, però que tot i això no tenen vacunes del tetanus. La meva sorpresa ha estat majúscula "perdona? no teniu vacunes del tetanus a un CAP del centre de Barcelona??? Que això és el Congo o què??". Total que m'havia de donar d'alta i esperar-me dos mesos, així que jo he dit que no. "On vius?" ara estic visquent a Gràcia però sóc de Palamós" ella em diu que perquè no vaig a Palamós, evidentment li he dit que no iré a Palamós només per pujar-me la màniga del braç i marxar, que m'havien dit que aquí me la posarien sense cap problema. Doncs no.

La dona em diu que si m'espero dos mesos a que arribin me la posaran. Però a mi m'havien dit que els efectes de la primera dosi duraven un mes i que era ara quan em tocava, de un mes a tres mesos hi ha bastant, algú dels dos, la infermera de Palamós o la de BCN no va anar a classe aquell dia. Total que la dona m'ha dit que si no em donava d'alta al CAP del gòtic m'havia de donar d'alta del CAP de Gràcia, però tot i això no sabia si allà tindrien vacunes del tetanus.

Jo pensava que això del tetanus ho haviem superat a principis de segle XX però sembla que no. Total. Truco al CAP de Gràcia li explico lo que em passa i em demana el meu nom i jo torno a explicar-li que no em trobarà, que li he dit que sóc de Palamós que no li demano visita, només li demano un servei d'infermeria. La resposta és que m'he de donar d'alta. Jo histèric li pregunto si té vacunes del tetanus, perquè ja que m'he de donar d'alta almenys que em serveixi per fotrem la vacuna d'una vegada aquesta mateixa setmana. Però no. La noia no sap si tenen vacunes del tetanus, però el millor serà que vingui al CAP a donar-me d'alta.

Al final no he anat al CAP de Gràcia perquè m'haurien d'haver atès d'un atac d'histerisme, i tal com està el tema potser no ho haguessin fet per no estar donat d'alta...

Aquesta és la història de com perdre una tarda valuosa, la única tarda lliure de la setmana, per culpa de la incompetència d'altre gent. També és la història de les mancances de la sanitat en aquest país, Catalunya, que pretén ser un estat per cert...una història on una persona d'un poble no pot posar-se una simple vacuna a dos CAP's simplement perquè no està donat d'alta i sobretot PERQUÈ NO HI HAN VACUNES DEL TETANUS. Un escàndol.

Sí, som tercermundistes.

P.D: Finalment hauré d'anar al CAP de Palamós...

TETRIS

Ús enrecordeu del tetris??? Mític joc rus en que milers i milers de nens, i no tan nens, s'hi van deixar les dioptries???
Doncs ara uns francesos es dediquen a fer reproduccions del joc rus utilitzant persones que formen figures, ve a ser un Tetris humà. La veritat és que el video no canviarà les vostres vides, ni acabarà amb la gana al món però si més no és curiós i s'ha de reconeixer que s'ho han currat i que en el món hi ha gent per tot. Si senyor.

Com que no m'ho deixa penjar ús ho deixo aquí

Tetris SI o Tetris NO?

Cuní xiulat

Una de les persones més odioses del panorama audiovisual català és se'ns dubte, segons el meu parer, Josep Cuní. L'altre dia el presentador del matins de TV3 va anar a l'homenatge d'en Xirinacs, famós activista de l'independentisme català, ara mort fa un any. Cuní va ser xiulat pel públic assistent quan va aparèixer davant de tothom. Deixo una bona crítica al personatge de Josep Cuní, una crítica escrita per en Salvador Sostres de qual em declaro admirador i m'adereixo a les paraules que li dedica a Cuní.

Cuní xiulat

Cuní fou xiulat a l’homenatge a Xirinacs, i fou molt ben xiulat. Una xiulada molt oportuna, molt adequada. Perquè representa exactament el contrari que Lluís Maria Xirinacs representava. Xirinacs que va anar creixent en la desposessió i que serví les causes amb totalitat humana. Xirinacs que és un exemple cívic i espiritual, un model fonamental: per la seva capacitat de generositat, per la seva valentia, per la seva modèstia personal i per la gran ambició del seu pensament. Tot el contrari del que Josep Cuní representa, que fou convergent mentre els convergents pagaven i que es canvià de bàndol quan ho deixaren de fer, i així fins als tristos paperots que fa ara.

Cuní que no té cap consistència moral, gallina egogèntrica i avariciosa, petit monstre trenca-gaurdioles que no és res ni representa res més enllà de la seva vanitat i de les seves posturetes de Norma Desmond que no accepta el pas dels anys. Cuní que qui paga mana, Cuní que ha estat capaç de fer tots els papers de l’auca, Cuní que si li llences una moneda salta com la cabra del gitano i l’escala. Cuní. Cuní va ser esbroncat de valent a l’homenatge de Xirinacs perquè representa un escarni a l’homenatjat, és la seva antítesi cínica, la cara fosca i perversa d’una humanitat que té massa pocs herois i tantíssimes rates.

Si jo hagués estat Cuní, m’hauria fet vergonya participar en un homenatge a algú la vida del qual em posaria en evidència d’una manera tan clara. Tan clara que fins i tot la massa ho entengué i rabiosament el xiularen. Xirinacs que ja no hi és, i allà a la pantalla, dient les mateixes tonteries de sempre, la gallina caponata. La mort ha tornat a equivocar-se.

Salvador Sostres

Primera prova seria

Un dels primers exercicis realment complicats de la carrera era el consistia en llegir-te tres llibres (la chica del tambor, soldados de salamina i l'amic americà), en pocs dies, i redactar la noticia del que passa en el llibre escollit pel professor. Finalment el professor va decidir que nosaltres podiem escollir el llibre que ens anés millor, el bon home ho podria haver dit abans...

Amb espai i temps limitat (15 linies amb 15 minuts) el resultat va ser aquest:

Un periodista descubre al miliciano que perdonó la vida al co-fundador de la Falange

El periodista Javier Cercas, después de tiempo investigando, encontró al soldado que perdonó la vida a Sánchez Mazas después de que este escapara con vida de un fusilamiento colectivo durante los últimos días de la guerra civil. Cercas encontró al antiguo soldado, Antoni Miralles, en una residencia de ancianos de Dijon. Todo empezó en el verano de 1994, cuando este periodista se obsesionó por el personaje y su historia. Al parecer, Sánchez Mazas se salvó de un fusilamiento cerca del Monasterio del Collell (Girona) y logró escapar a un bosque. Los milicianos le buscaron pero sólo uno lo encontró, no lo delató y le perdonó la vida. El falangista pasó varios días en un bosque cercano a Cornellà de Terri esperando el fin de la guerra protegido por Angelats y los hermanos Figueras.
Escritor, poeta i político, Sánchez Mazas siempre quiso contar la historia de cómo salvó la vida en un libro titulado “Soldados de Salamina” aunque nunca pudo. Cercas lo ha hecho.

Destacat: Cercas recupera la historia de Miralles, que pudiendo matar a Sánchez Mazas en los últimos días de la guerra, lo dejó vivir.

Bé o no? El cas és que el professor no ha deixat ningú viu...

La pifiada de la desfilada

La veritat és que no es pot ser més curt. A la era de la informació on hi ha un micròfon a cada milímetre del món i on has d'anar amb peus de plom, en Rajoy va i deixa anar el que pensa: "Mañana tengo el coñazo del desfile". Tothom sap que això de la desfilada militar és lamentable, aburrit i innecessari. Estic convençut que tots els polítics ho pensen, però desde quan un polític diu el que pensa?. El líder del PP ha comès el gran error de fer-ho i li pot costar molt car.

La veritat és que no és l'únic polític a qui els micròfons li juguen una mala passada, sense anar més lluny a en Zapatero també li va passar o a l'Arias Cañete que es va fer famós per deixar anar "el plan hidrológico se va a aprovar por mis cojones".

Avui segurament mentre desfilin milers i milers de persones, mentre hi hagi centenars d'autoritats a la llotja, només una persona serà el protagonista, Rajoy, que serà l'objectiu de les càmeras de televisió i de totes les mirades en general. Jo no miraré ni la desfilada, ni en Rajoy ni la cabra de la legió, ara...demà no em perdo per res del món en Jiménez Losantos.

Música Ligera

L'home és dèbil per naturalesa. En realitat som una mica tontets. Ens diuen que hem de portar tots mòvil i aconsegueixen que siguem totalment dependents d'ell. Jo particularment no sóc massa dependent del mòvil, almenys fins al moment i que jo sàpiga. Tot i això he descobert que sóc dependent a una altra cosa: L'Ipod.


Aquesta setmana vaig cometre l'error de marxar cap a la capital sense l'ipod i per tant sense música per escoltar, resultat: la setmana més llarga de la meva vida. Sembla mentida lo necessaria que és per mi la música. Barcelona sense Travis, Pereza o els Beatles no és el mateix. Li falta algo i li sobra fressa, cotxes, gent, crits, presses...


Però he après la lliçó, aquest diumenge lo primer que irà a la motxilla serà l'Ipod. Dos setmanes seria per suicidarme...