L'home és dèbil per naturalesa. En realitat som una mica tontets. Ens diuen que hem de portar tots mòvil i aconsegueixen que siguem totalment dependents d'ell. Jo particularment no sóc massa dependent del mòvil, almenys fins al moment i que jo sàpiga. Tot i això he descobert que sóc dependent a una altra cosa: L'Ipod.Aquesta setmana vaig cometre l'error de marxar cap a la capital sense l'ipod i per tant sense música per escoltar, resultat: la setmana més llarga de la meva vida. Sembla mentida lo necessaria que és per mi la música. Barcelona sense Travis, Pereza o els Beatles no és el mateix. Li falta algo i li sobra fressa, cotxes, gent, crits, presses...
Però he après la lliçó, aquest diumenge lo primer que irà a la motxilla serà l'Ipod. Dos setmanes seria per suicidarme...
1 comentari:
T'entenc sobradament... a mi m'ha passat una cosa similar. S'ha espatllat la radio del meu cotxe, per tant cada viatge, cada trajecte... per petit que sigui, és converteix en una eternitat, perquè no tinc el que més necessito, la música.
Realment som uns dependents...
Publica un comentari a l'entrada