Una de les persones més odioses del panorama audiovisual català és se'ns dubte, segons el meu parer, Josep Cuní. L'altre dia el presentador del matins de TV3 va anar a l'homenatge d'en Xirinacs, famós activista de l'independentisme català, ara mort fa un any. Cuní va ser xiulat pel públic assistent quan va aparèixer davant de tothom. Deixo una bona crítica al personatge de Josep Cuní, una crítica escrita per en Salvador Sostres de qual em declaro admirador i m'adereixo a les paraules que li dedica a Cuní.Cuní xiulat
Cuní fou xiulat a l’homenatge a Xirinacs, i fou molt ben xiulat. Una xiulada molt oportuna, molt adequada. Perquè representa exactament el contrari que Lluís Maria Xirinacs representava. Xirinacs que va anar creixent en la desposessió i que serví les causes amb totalitat humana. Xirinacs que és un exemple cívic i espiritual, un model fonamental: per la seva capacitat de generositat, per la seva valentia, per la seva modèstia personal i per la gran ambició del seu pensament. Tot el contrari del que Josep Cuní representa, que fou convergent mentre els convergents pagaven i que es canvià de bàndol quan ho deixaren de fer, i així fins als tristos paperots que fa ara.
Cuní fou xiulat a l’homenatge a Xirinacs, i fou molt ben xiulat. Una xiulada molt oportuna, molt adequada. Perquè representa exactament el contrari que Lluís Maria Xirinacs representava. Xirinacs que va anar creixent en la desposessió i que serví les causes amb totalitat humana. Xirinacs que és un exemple cívic i espiritual, un model fonamental: per la seva capacitat de generositat, per la seva valentia, per la seva modèstia personal i per la gran ambició del seu pensament. Tot el contrari del que Josep Cuní representa, que fou convergent mentre els convergents pagaven i que es canvià de bàndol quan ho deixaren de fer, i així fins als tristos paperots que fa ara.
Cuní que no té cap consistència moral, gallina egogèntrica i avariciosa, petit monstre trenca-gaurdioles que no és res ni representa res més enllà de la seva vanitat i de les seves posturetes de Norma Desmond que no accepta el pas dels anys. Cuní que qui paga mana, Cuní que ha estat capaç de fer tots els papers de l’auca, Cuní que si li llences una moneda salta com la cabra del gitano i l’escala. Cuní. Cuní va ser esbroncat de valent a l’homenatge de Xirinacs perquè representa un escarni a l’homenatjat, és la seva antítesi cínica, la cara fosca i perversa d’una humanitat que té massa pocs herois i tantíssimes rates.
Si jo hagués estat Cuní, m’hauria fet vergonya participar en un homenatge a algú la vida del qual em posaria en evidència d’una manera tan clara. Tan clara que fins i tot la massa ho entengué i rabiosament el xiularen. Xirinacs que ja no hi és, i allà a la pantalla, dient les mateixes tonteries de sempre, la gallina caponata. La mort ha tornat a equivocar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada