Ulleres de pasta. Serrells. Pantalonets arrapats i samarretes del rollo. Si ets així i estàs cansat d'anar als Verdi el teu lloc aquesta setmana és Glastonbury. Mentre musicalment parlant aquí tothom parla dels dos concerts que donaran els U2 al Camp Nou. A Gran Bretanya, on de música hi enténen un ratet, tothom parla de Glastonbury.Aquest cap de setmana comença el que és el festival més gran de música pop-rock-indie. El festival per excel·lència. El més seguit i per moltes raons, encara que alguns com el FIB ho hagin provat. Situat a 45 kilometres de Bristol, Anglaterra, el festival musical de Glastonbury va començar el 1970 gràcies a un pagès de la zona. I fins llavors, cada cop més gent.
Amb cartells de gran renom, confirmacions i cancelacions o amb edicions passades per aigüa (el temps cada any es converteix en una obsessió per tothom, plourà aquest any o no?), Glastonbury ofereix sempre una bona oferta i dona molt de què parlar. Aquest any grans clàssics com Bruce Springsteen i la E Street Band, Madness o Neil Young, grups i estrelles actuals i sobradament contrastades com Franz Ferdinand, Black Eyed Peas o Lilly Allen, i infinitat de bandes desconegudes que d'aquí un temps estaran en boca de tots. I és que si no toques a Glastonbury no ets ningú.
Un cartell que se'ns dubte invita a creuar el canal de la mànega i trepitjar el país on els cotxes van per l'altre costat. Si us agrada l'oferta treieu-vos-la del cap. No hi ha entrades. Potser l'any que ve...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada