Mourinho traductor!!!

Avui més que mai: Mourinho traductor (i fill de puta)!!!

La número 1

En aquest món hi ha massa gent que està en vida.
Aquesta és la número 1 a la meva llista.
Cal que mori.

Resum de la setmana

M'ha agradat: els 4 dies a Palamós.
No m'ha agradat: que el Palamós perdés contra el Castefa.

M'ha agradat: anar de pesca.
No m'ha agradat: que si hagi d'anar tant aviat.

M'ha agradat: el blog de Jair Domínguez. Estic enganxat.
N0 m'ha agradat: Els socialistes.

M'ha agradat: Dormir molt.
No m'ha agradat: Els anònims.

M'ha agradat: Sopar de classe.
No m'ha agradat: Ser l'home del temps.

Resultats de l'enquesta

Aquesta setmana l'enquesta denota dues coses: O la pena de mort per punts és molt bona idea o sota l'anonimat surten les persones reals.

Jo personalment crec que és una bona idea. Ens evitariem els discursos hipòcrites dels que hi estan en contra. "És que tothom té dret a rehabilitar-se" "És que a vegades els jutges s'equivoquen". Aquestes frases pijo-progrés de votant d'iniciativa queden invalidades amb l'adopció dels punts. I és que el jutge no es pot equivocar dos o tres cops. I a més, la persona té dret a rehabilitar-se, a canviar, i si al final agota els punts...és que és curt. I per tant, mereix la mort.

És un tema escabrós, ho reconec, però d'onze vots set hi estaven a favor i tres en contra. És cert que no hi havia la opció d'absternir-se o votar el clàssic "no sabe/no contesta" però això en aquest bloc no existeix. Qui no es mulla o diu NS/NC mereix la mort...per punts ésclar.

Gran foto

Hola. Et torbes aquests dos tius pel carrer...què fas?

Murs per tirar

Avui que fa 20 anys de la caiguda del mur de Berlin (si vols veure fotos de Life clicka aquí) repassem altres murs que han de caure:

1. Cisjordània: és se'ns dubte el mur més vergonyós de l'actualitat. Fet pel govern d'Israel "com a mesura de seguretat" aïlla Cisjordania, inclós divideix pobles i families, i a sobre encara arrenca territoris al poble palestí.

2. Estats Units i Mèxic: L'allau d'immigrants indocumentats que passaven de Mèxic als Estats Units va "obligar" al govern de Bill Clinton va construir un mur a la frontera entre els dos països on han mort 5.600 persones.

3. Irlanda del Nord: Tot i que el conflicte nord-irlandès sembla haver acabat encara queden ferides en forma de murs en diferents ciutats o barris de l'Ulster. Belfast o Derry, entre molts altres, tenen el que es va anomenar "linies de pau".

4. Corea del Nord i Corea del Sur: Una franja de 250 kilometres de llarg separen les dues coreas....que encara ara, després del final de la guerra entre elles dues el 1953, no tenen cap tipus de relació.

5. Chipre: Un mur divideix la capital de la illa, Nicosia, en dos. Una és la part grega, l'anomenada Republica de Chipre; l'altre la part turca, la Republica turca del nord de Chipre. Les dues parts, la grega i la turca evidentment: s'odien.

Resum de la setmana

M'ha agradat: Pictures of Lily

No m'ha agradat: Gràcia, cada dia més bruta i més merda caminant sobre dos potes.

M'ha agradat: El Barça de la segona part...

No m'ha agradat: ...la rasca de la primera part.

M'ha agradat: L'exposició fotogràfica d'en Centelles i de nous talents al Santa Mònica.

No m'ha agradat: No anar més sovint a aquestes coses.

M'ha agradat: Sergi Roberto fent tres gols i sortint a tots els mitjans.

No m'ha agradat: que els gols siguin amb Espanya.

M'ha agradat: El gràfic (i tots els escrits de Rafael Poch) sobre del mur de Berlín d'avui a La Vanguardia.

No m'ha agradat: Els de Oxfam/Metges sense Fronteres/Unicef que estan sempre a la parada de Fontana. Caldrà dedicar-li un post.

M'ha agradat: Tiramisú de Limón i la combinació entre Sabina i Pereza.

No m'ha agradat: Saber tots els càrrecs que té la dona d'en Montilla. Una vegada més: Lamentable.

M'ha agradat: La música del xino que estic escoltant ara mateix. Em quedaré adormit.

No m'ha agradat: Les continues goteres que hi ha al metro. Quan plogui serà la hostia...o morirem tots!

Per relaxar-se

En el món que vivim la nostra vida sol ser estressant. Molts tenim pocs moments per relaxar-nos i més, els que vivim a la ciutat. Alguns fins i tot no poden dormir. Si ets d'aquests que no pot relaxar-se amb res, que està fart de cotxes o simplement voldria sentir-se en el seu menjador com si fos al mig del bosc soundsleeping.com és la vostra pàgina.

En aquesta web tenim un panell en el què podem escollir sorolls de la naturalesa. Podem triar la intensitat amb els que els volem escoltar i fins i tot podem combinar els diferents sorolls. El ventall d'efectes és bastant ample, hi tenim l'efecte de grills, d'aigua, de trons o del foc.

Si voleu relaxar-vos en un món que no para quiet, si voleu passar les vostres estones mortes, si voleu dormir i no podeu, o simplement si sou molt curiosos proveu amb aquesta pàgina. Clickeu aquí.

Separar el gra de la palla

L'anterior post preguntava qui era el seu autor perquè sovint, o gairebé sempre, fem prejudicis en tots els aspectes de la vida. I la lectura no n'és una excepció.

El text, anomenat l'Alba, és d'una qualitat més que notable. Si més no digne, molt digne. Qualsevol lector es pot sentir traslladat a aquell moment del dia que és l'alba. Qualsevol lector s'hi pot identificar. El cas és que el text és de Salvador Sostres. Hi es clar. Segur que ara ja has canviat d'opinió respecte al relat. Perquè associem aquest escritor a un burgès, despota, sionista, feixista, etc...i això, aquests judicis no ens deixen veure com de fantàstic és aquest escriptor. No veiem, no llegim, més enllà. No separem la persona del personatge. Els insults de la obra. No separem la pela del fruit i ens perdem un dels grans autors que té aquest país.

A més, cal destacar l'enorme producció d'aquest bon (o mal) home, i és que en Sostres escriu cada dia, repeteixo cada dia, diferents articles. Escriu el seu Llir entre cards al diari Avui. Però escriu més articles sobre el què pensa o el que li passa al seu blog. Proveu d'escriure cada dia alguna cosa...veureu com al quart dia ja no sabeu què dir.

Desde aquí convido a tothom a fer l'acte de "masoquisme", catalanisme, despotisme, antisocialisme i demés "ismes" haguts i per haver. Però sobretot us convido a llegir-lo. http://www.salvadorsostres.com/

Saber escriure

M'assec al sofà i a la dreta em queda el finestral de la terrassa i tot és fosc d'una foscor que ja té contraccions i els primers espasmes d'alba. Molt tímids, al principi, però a mesura que avanci l'article, al fons el cel s'anirà tenyint de taronja i groc. És a punt de néixer el sol.

De vegades no tenim res més per continuar creient en l'esperança. Només això: la certesa que vindrà una alba, i una altra. Són moments de tanta emoció que pots per fi deixar de pensar en el que et neguiteja i no et permet de viure amb normalitat. A poc a poc es va esvaint la fosca i algunes finestres s'il·luminen perquè les famílies ja es lleven. Avui podria ser el començament de la resta dels dies que ens queden. Em fa sentir bé escriure frases com aquesta. Convocar la meravella. Finalment m'aixeco del sofà perquè em fan mal les cervicals d'aquesta postura tan incòmoda i m'instal·lo a la taula de la sala. Si hi ha les estovalles posades, les enretiro perquè l'Anna opina que és una porcada posar l'ordinador damunt d'allà on després haurem de menjar. No és que jo no ho opini. És que no hi havia pensat mai, ni hi penso ara. Ni he tingut mai idees, ni vull tenir-les ara, sobre aquests afers. Simplement obeeixo, el matrimoni és, també, delegar.

De lluny i perfilades per la incipient llum groguenca, les grues de la Sagrada Família semblen helicòpters futuristes vigilant-la, a joc amb l'estètica del temple. A mesura que la claror avança, l'escena i jo perdem la intimitat. Torna l'angoixa i tot allò en què cal pensar. Els drames amb la seva dimensió dramàtica, la incertesa i el cansat horitzó de solucions tan llunyanes. Em sento vell. Tenia molta més força fa uns anys. El nou dia ja és aquí. Belluga. Respira. Batega. Plora massa. Pesa una barbaritat. És mascle i es dirà Esperar.


Us ha agradat aquest text? Sabrieu dir de qui és aquest text?

Pena de mort per punts ja!!!

L'altre dia amb les dues persones més sensates que conec vam conversar de tot (amb tot el que això comporta) i va sortir el tema de la pena de mort. Després de molt delibarar vam arribar a la conclusió que s'hauria d'instaurar...però per punts.

M'explicaré: La confiança amb el poder judicial està minvant a marxes forçades entre la població catalana i espanyola. Tots a la conversa hi estavem a favor, (uns més radicals que els altres) un com a pare de familia i els altres com a ciutadans de bé, no ens entra al cap que la justicia perdoni o tracti "bé" a violadors, paderastes o assassins; no podem tolerar que a un violador se li redueixi la pena o abandoni la pressó i reincideixi (quan tothom sabia que passaria). O no podem entendre casos com el de Mari Luz, intol·lerable i impossible en qualsevol país del món civilitzat.

El cas és que condemnar a mort a algú que roba o estafa seria exagerat però acumular certs punts segons el delicte no em semblaria malament. Seria com el carnet de conduir el que arribi a 12...injecció. Com hem dit hi hauria diferent puntuació segons el delicte posem pel cas: el robatori seria entre 3 i 6 segons la quantitat i el valor del furt (per Millet potser serien 7 punts), assassinat i violació entre 7 i 12. Alguna cosa així...faltaria crear un comitè de "savis". Au aquí ho deixo, sé que sona una mica cafre però d'aquesta manera el que arribi a 12 punts és que realment mereix la mort per delinqüent i per retrassat.

P.D: Au ja podeu dir que no esteu a favor de la pena de mort i que sóc un fatxa i tal i qual...

Odio la Coixet!

Avui m'he trobat aquesta tia (Isabel Coixet) per Gràcia.
Ho veieu com el món és odiós!!??

Resum de la setmana

M'ha agradat: L'entrevista (curta) a Jonathan Dos Santos.
No m'ha agradat: El Mini...cau a trossos.

M'ha agradat: La victòria del Palamós...
No m'ha agradat: No ser al camp per veure-la.

M'ha agradat: Els corruptes a la presó.
No m'ha agradat: La imatge dels corruptes emmanillats. No cal.

M'ha agradat: Sopar de cumple amb els de la uni (d'història)
No m'ha agradat: la ressaca de l'endemà.

M'ha agradat: Eliseo Bayo...un grande.
No m'ha agradat: haver-me de tragar el primer semestre del 1971 de la revista Desino.

M'ha agradat: l'article sobre els fastucs d'en Salvador Sostres.
No m'ha agradat: La retirada definitiva de Henrik Larsson.

M'ha agradat: Les morts al Pakistan...mès feina pels periodistes!
No m'ha agradat: el tema de vacances d'hivern i les tonteries aquestes.