El passat dissabte vaig tenir examen. Si, dissabte, i al matí. Era la prova de nivell per entrar a fer el segon cicle de periodisme a la UPF. 120 persones per 72 places.
Comença la prova. I l'home, per fer temps, diu: "estadisticament la mitat de vosaltres es quedarà sense plaça". Miro la classe. Miro les cares...i no hi havia cap persona que fes cara de tonto. Potser jo era l'únic.
La primera part era escriure una redacció amb uns caràcters limitats. Tema de la redacció: "El retorn dels emigrants". El tema havia de ser l'aigua, que està de moda. Tot i així no va anar malament.
La pitjor part va ser la segona. Aquella que tots anavem confiats. Tots haviem mirat ministres, consellers, terretrèmols...res. Les preguntes van ser del nivell de:
Primera pregunta, explica els continguts del pacte de Lisboa del 2007. La resta de preguntes eren del nivell...Qui és Fernando Botero, Jesús Caldera, competències del Ministeri d'Igualtat, i sobretot les dos preguntes estrella: diferencies entre recessió i depressió i què és Radio Gladys Palmera. Tela.
Tercera part de la prova: traduir un article periodístic escrit en anglès. Jo i el meu anglès shakesperià ens em vam sortir prou bé. Jo, el meu anglès i sobretot la noia de la meva dreta; la Cris. Des d'aquí moltes gràcies. La pobra feia l'examen al matí i a la tarda tenia un casament...a ses illes. Tela.
P.D: Si algú vol saber què és Radio Gladys Palmera aquí té el link: www.rgpfm.com
1 comentari:
Tindré comepetència.
shit!
Publica un comentari a l'entrada