dimecres, 4 de juny del 2008

Sempre plou sobre mullat



Avui no plou. Raro. Recopilant el temps que fa que plou arribo a la conclusió que fa un mes que plou. Fa justament un mes en Clapés, i després en Basté, es feien ressò de un rumor. Cada dia que semblava que havia de ploure, un avió sobrevolava per la zona i al cap de poc temps, aquells núvols que amenaçaven pluja desapereixien. Alguns parlaven de llegenda urbana, però amb els dies es va anar confirmant a través de mails i trucades el vol d'aquests avions i fins i tot la substància que tiraven: nitrat de plata.

Aquest nitrat de plata i aquests avions eren pagats per les asseguradores per evitar que plogués o granitzés i així estalviar-se les compensacions als pagesos en cas de desperfectes als conreus catalans.

El més trist del cas és que, no ho dubto, això ho sabia el govern d'aquest país. El d'en Montilla i els seus socis. El més trist és que aquest govern deixava fer aquestes barbaritats perquè els seus amics empresaris no tinguessin pèrdues. El més trist és que va haver de ser la població la que se'n fés ressò, amb l'ajut d'alguns mitjans de comunicació. Pocs.

Ara fa un mes gairebé seguit que plou a tota Catalunya. Si haguessin deixat ploure els polítics s'haguéssin estalviat més d'un mal de cap. La naturalesa és sabia. Els polítics no.

1 comentari:

Clara ha dit...

perdona, però el titular s'entén de conya!! Aish, que hauràs d'estudiar molt els gèneres... :-P