En el món del futbol per molt que passin els anys, i amb ells les generacions, un país segueix tenint la mateixa mentalitat. Itàlia sempre serà Itàlia, sempre sortirà a defensar i a fer un gol al minut 90. Holanda sempre sortirà a tocar la pilota i a atacar. Anglaterra sortirà sempre com una cabra boja a buscar el gol, i si pot haver-hi alguna baralla entremig millor. Brasil farà sempre espectacle. I Espanya sempre perdrà jugant bé.
El món viu molt depressa i hi ha molts canvis. I no sé què ho fa però el futbol també està visquent alguns canvis. Itàlia no guanya per penals. Holanda ja no surt a guanyar el partit. Anglaterra no va ni a l'eurocopa. Brasil fa pena jugant. I Espanya guanya, patint, però guanya.
No puc saber les raons que han portat a aquests equips a ser l'altra cara de la moneda del que eren, però amb Espanya podria dir algunes raons. La primera té noms i cognoms. Iker Casillas. Aquest tiu es mereix una estàtua a alguna d'aquelles places que tenen per Madrid. La segona també té noms i cognoms Luis Aragonés, que s'ha atrevit a no portar als tumors que arrossegava Espanya des de feia massa temps...Raúl, Michel Salgado, Cañizares...
El sabio de Hortaleza ha estat més sabi que mai i s'ha sabut envoltar de grans jugadors, joves i amb ganes de guanyar.
Per culpa d'ells dos haurem de tragar Espanya a la tele una setmaneta més. Els hi queda Rússia, i a la final. Jo pronostico que pot ser un estiu molt duret pels catalans.
1 comentari:
Lo dicho: Perquè no jugava el Pirlo...
Publica un comentari a l'entrada