Manifiesto por la lengua común

Ja fa un parell de dies que es va començar una iniciativa lamentable de el diari el Mundo. És el Manifiesto por la lengua común. Si hem de ser sincers aquesta iniciativa no ens sorprèn gens, i més vinguent d'aquest diari. Aquest tipus de manifestos, plataformes i actes anticatalans ja comencen a ser normals i per tant els catalans ja en som inmunes o indiferents.

La qüestió del cas, i el que em vull la sang és que aquest manifest ha estat signat, no només per persones anònimes de qualsevol ciutat o poble d'Espanya, sinó que a més ha estat firmat per personalitats del món de la cultura espanyola. Gent culte. Suposats intel·lectuals. S'hi han adherit noms tan il·lustres com el de Carmen Posadas, Miguel Delibes, Mario Vargas Llosa, Arturo Pérez-Reverte, Fernando Savater (un clàssic) o artístes no tan coneguts com Luis Feito, Gustavo Torner o Eduardo Arroyo, escultors.

Aquests supostats intel·lectuals haurien de saber que Espanya deu ser l'únic Estat del món on la cultura sembla dividir més que sumar. I ells, intel·lectuals amb miopia cultural estan promovent aquesta divisió. Diuen que no hi ha millor manera de reafirmar una identitat que buscar un enemic comú. A Espanya els enemics són Euskadi i Catalunya, que semblen posar en perill el castellà, altrament i mal dit espanyol.

Tant se val si l'anglès està present continuament a la nostra vida diària. No importa que el xinès sembli ser el nou idioma internacional. L'objectiu és el català, aquest si que posa en perill el castellà.

La falta de sensibilització per les diferents cultures i idiomes de l'estat espanyol és alarmant. Com també ho és la manipulació i les mentides que només fan que dividir el país. I més tenint en compte que a part de dividir també pretent ser una campanya de màrqueting per tal que el mundo recuperi els seus nivells de vendes, que sembla que han baixat ultimament. Realment lamentable. I ho dic en castellà per si algú no m'enten: Realmente lamentable. Posats així un al costat de l'altre no són tan diferents.