La vida al mar

Falten deu minuts per les 7 del matí i ja se senten els sorolls dels bots. En Miquel ja és al moll i el motor el seu bot, fa estona que està encès preparat per sortir a la mar. Anem amb l'escalenc, així l'anomenem tots al poble, a calar la xarxa que va deixar ahir. L'escalenc havia sigut el vigilant del moll de Palamós durant anys, i ara jubilat es dedica a "pescar i viure".

Sortim del Moll i passem per Cala Margarida ("és una vergonya lo que han fet aquí!!"), la Fosca, Cala Corbs, Castell i fins a Cala Estreta. Pel camí veiem sortir el sol; cau alguna havanera; parlem del Barça, del Palamós, dels "cabrons" que embruten el mar i de la manifestació de l'altre dia a San Sebastian "els policies només van a provocar" diu en Miquel, una frase que delata la seva posició respecte el conflicte basc.

Arribem a Cala Estreta no sense saludar tots els bots i vaixells que fan el mateix que l'Escalenc cada matí, pescar. "Nem a veure si trobem algun Cap Roig...que es paga bé". Recullim la xarxa que en Miquel va deixar ahir i d'ella en surten escorpores, Xinets, xuies, llises, taves, sards, gribes i un cap roig. En total disset quilets de peix. No arriba al moll que ja l'ha venut a en Nani, un altre personatge de Palamós que es dedica a la compra venda de peix al moll. O podria vendre a la gent del poble sense haver de passar per mans intermediaries, però en Miquel s'estima més ser "legal". En tot cas el mercat "negre" de peix, i sobretot de gamba, existeix, ha existit i existirà.

Al tornar a terra ferma, posar el peix a les caixes i fer el millor d'anar a pescar, l'esmorzar. Els pescadors de Palamós ho fan al Cau, i allà comenten com ha anat la jornada entre cigaló i cigaló.

L'escalenc és tota una institució, tant al moll, com al Cau, com a Palamós en general. Seguirà sortint a la mar cada dia, estiu o hivern; fa el que li agrada i es treu un sobresou. En Miquel surt cada dia a pescar tot i estar jubilat, perquè ell no fa de pescador, éll és i morirà sent pescador.