Setembre

1 de Setembre. Palamós. Ni una ànima (estrangera). Tothom ha marxat i ha deixat el poble, alguns fins l'any que ve, més tranquil que mai.
Enrera queda embrotir les platjes, conduir malament, aparcar on es vulgui, saturar el carrer major, dir o pensar que al poble depenem d'ells, l'estar-se en una terrassa parlant/cridant fins les tantes de la nit sense deixar dormir als veïns. S'ha acabat l'espatllar l'ascensor, i l'embrutir l'escala, i el no saludar als veïns. S'ha acabat la música a tope, la piscina instal·lada en una terrassa de dos metros quadrats, els crits, les cues al super, el passeig arrassat...

Avui moltes persianes estan tancades, poques llums a les finestres, pocs cotxes passen per la carretera. Torna la rutina. El carrer major buit, el passeig tranquil, l'Avinguda com sempre.

Però tornaran. L'any que vé tornaran. I amb menys calers que mai.