Els britànics Oasis van tocar ahir a un pavelló Olímpic de Badalona plè a rebentar i durant un moment histèric per poder estar a la pista. Com a tots els concerts els “segurates” van tenir el seu moment de protagonisme però ahir els protagonistes eren els germans Gallagher: Liam i Noel.
Enfundat en la seva jaqueta Liam desprenia llum mentre que Noel feia plorar la seva guitarra a cada tema. I és que el protagonisme se’l van guanyar des del primer moment amb Fucking on the Bushes (la millor cançó que s’ha fet mai per començar un concert) i tant amb cançons noves del seu últim àlbum Dig it out your soul; com amb clàssics es van posar un públic que ja abans de començar estava dins la butxaca dels de Manchester. En definitiva un concert molt arreglat i cromàtic d’un grup que sap que d’aquí cent anys es parlarà d’ells.
Per els que creguin que estan acabats: I'm outta time, cançó de l'últim album
Molt diferent va ser la visita dels Travis a Barcelona. L’escenari, per començar, ja no era el mateix. Els de Glasgow es presentaven a Razzmatazz una sala molt més íntima on ells juguen com a casa. Cançons noves i meloses, que emplenen de sucre l’ambient. Tot això barrejat amb els seus clàssics però sense l’aura de divinitat que envolta els oasis.
Travis, que havien estat teloners dels germans Gallagher no criden, no són xulos, no són molt rockers...però abracen al públic amb cada cançó i els hi expliquen, per si hi ha algú que no ho sap, de què van les seves cançons. Molt més propers. Molt més Travis.
1 comentari:
M'ha agradat la frase de " concert arreglat i cromàtic "!!!! En una nit vaig apendre molt de xularia, em queda molt per apendre!!!!
Publica un comentari a l'entrada