En la meva (massa dilatada) experiència acadèmica m'he trobat de tot. Desde professors amb carisma fins a professors espanta ocells. Desde professors que són capaços de convertir el tema més insignificant amb el més interessant del món i mestres que amb un tema interessantíssim no són capaços de cridar l'atenció de l'alumne.
Tot i això aquest trimestre he descobert el que fins ara ha estat la màxima decepció. Aquesta decepció té noms i cognoms: Jaume Vilalta. A mi que sigui director
d'un programa de TV3 o tingui entrada al wikipedia no m'importa, no m'impressiona. No em treu la son. A mi que tingui un humor negre i provocador tampoc m'importa, no em molesta. Fins i tot m'agrada. 
El que ja no puc tolerar és que un professor arribi a una classe sense cap tipus de discurs. Sense res a dir. Sense ni tan sols ganes de dir-ho. No puc tolerar que a la seva classe falti la meitat de la gent i encara sigui culpa dels alumnes. En una carrera com la nostra realment tenim moltes millors maneres de perdre el temps. Així que per tot això i encara amb la ressaca de la nit dels Oscars el de pitjor professor de la meva vida va per a Jaume Vilalta. Pràcticament lamentable en tot.
1 comentari:
Si la paciència fos un grau jo estaria en contra de Bolonya i dels seus graus i postgraus i amb aquesta digressió sense carisme i amb aquest reoricisime de café amb llet que no de carajillo vull dir que la paciència, jo amb aquest senyor la he perdut. Un home que entra a una classe sense dir res, amb un necesser de power points atrassats i en castellà, sense res a dir ni a ensenyar i sense ganes. Faltant al respecte als seus convidats i als seus alumne i amb un programa sota el braç lamentable! Clamo al Món den Bigman!bon dia
Publica un comentari a l'entrada