Els sikhs a Barcelona

En els últims anys s’han multiplicat les comunitats immigrants a Barcelona. Tot i que encara la gran majoria dels catalans no coneixem del tot la comunitat musulmana, les sud-americanes o la xinesa tenim unes mínimes nocions dels seus costums. Però, i de la comunitat índia?

La comunitat indi compta amb uns tres mils habitants a la ciutat comtal i nou mil a Catalunya. Tot i que la proporció no és molt elevada la seva cultura ha estat ben rebuda per la societat Catalana. Poc a poc el seu exotisme, la seva simbologia i les seves expressions mil•lenàries comencen a formar part del lleure i de l’art barceloní. Bona mostra d’això són que els restaurants de menjar hindú o les classes de ball Bollywood es multipliquen. I és que la Índia està de moda.

La cultura que se’ns mostra a través del ball o la cuina és només una de les moltes de que hi ha a la Índia. A banda de les tradicions majoritàries també hi trobem minories més desconegudes. És el cas de la comunitat sikh, que té diversos temples a la regió metropolitana. La religió sikh té milers d’anys d’història i malgrat les diferències de culte amb la religió hindú, no hi ha conflictes entre elles.

Segons Rajwinder Singh, el mestre del temple sikh que hi ha prop de la Rambla del Raval de Barcelona, "la major diferència entre les dues creences és que els hindús resen a qualsevol cosa, idolatren a pedres, fotografies i imatges mentre que els sikhs només creuen en un sol Déu i amb la creença del que diuen alguns gurus". El mestre, amb el mocador al cap i la típica barba llarga i negre que deixa créixer perquè és lo "natural" ens atent molt bé i li entusiasme parlar amb dos estudiants. La veritat és que la nostra visita al temple ha aixecat bastanta espectació i és que els "occidentals" no solen entrar molt per el temple tot i que ningú hi té l'entrada prohibida. Trobem un individu, d'aquí, bé, de Santander. El seu nom, almenys el d'ara, és Satdalsim Katsa i dedica tota la seva vida a meditar. Tot i que no se'n surt prova d'explicar-nos que hem d'abandonar el nostre actual "camí" i agafar el camí del "guru guay" per arribar en armonia amb nosaltres mateixos.

Al cap d'una estoneta i havent provat una barreja de mantega, ametlles, aigua i alguna cosa més, agafem el camí de sortida i marxem cap al món occidental, bé, cap al Raval.