La futura Llei d’Educació i el conflicte lingüístic van centrar la intervenció d’Iceta davant els alumnes de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra. El portaveu del PSC va afirmar que la futura Llei de Educació està prevista pel mes de maig perquè es pugui aplicar el pròxim curs. Tot i això, el fet que vulgui ser una llei de consens i de llarg termini és una dificultat.
Iceta va tractar amb profunditat la futura Llei d’Educació en la seva visita a la nova facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. Sobre aquest aspecte va justificar el retard de l’aprovació de la llei perquè pretén ser “una llei de consens” que tingui l’aprovació tant dels partits del Govern com de la oposició per tal que es mantingui tot i l’alternança al poder i sigui, per tant, una llei pensada a llarg termini.
L’objectiu per tant, és que tant els tres partits del Govern com el principal grup de l’oposició, CiU, votin a favor. Sembla que ICV, que és part del tripartit, no hi està del tot a favor i presentarà “20 esmenes més o menys” segons Iceta.
Pel portaveu de PSC la llei presenta 4 temes que provoquen un estancament en l’aprovació de la llei. El primer és la laïcitat de les escoles: algunes concertades no ho són per tant el debat estaria en si hi ha d’haver algun tipus de condicionament sobre les escoles concertades en aquest sentit. El segon punt a tractar seria la educació diferenciada i per tant evitar així la separació d’alumnes per motius de gènere o procedència. La coexistència entre la pública i la concertada seria el tercer punt conflictiu de la llei. L’últim punt que provoca controvèrsia, segons Iceta, és la integració de la immigració ja que fins al moment és la escola pública la que està absorbint tot aquest col•lectiu mentre hi ha escoles concertades que tenen el dret d’escollir els seus alumnes. Tot i les dificultats confia en que s’aprovi el maig per poder aplicar-la el curs vinent.
Sobre el tema de la llengua el dirigent socialista va afirmar que “Catalunya no té cap problema amb el bilingüisme" sinó que l’únic problema existent en aquest sentit era “amb el català i la forma amb de vendre’l”. Tot i això no creu que s’hagi d’adoptar una posició d’imposició de la llengua sinó que va voler defensar un camí de seducció i pragmatisme per així “fomentar i promocionar el català de cara a la nova gent que s’incorpora al nostre país”. Iceta també es va referir a la possible aplicació d’una tercera hora de castellà a les escoles catalanes i va afirmar que “no es coneix millor una llengua fent més hores de classe, sinó convivim amb ella”.
Iceta va repassar diferents temes davant els alumnes de Periodisme. Entre ells va afirmar que preferia un ministeri com el d'Igualtat, l'autèntica patata calenta de la legislatura, que no pas ministeris més còmodes. El portaveu de PSC però no es va mullar davant preguntes com la venda d’armes per part d’Espanya a Israel; si que ho va fer davant la pregunta de si la homosexualitat encara era un tema tabú en el món de la política Iceta va recomanar fer-ho públic tot i que “cadascú és lliure per decidir si fer-ho o no”
Iceta va tractar amb profunditat la futura Llei d’Educació en la seva visita a la nova facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. Sobre aquest aspecte va justificar el retard de l’aprovació de la llei perquè pretén ser “una llei de consens” que tingui l’aprovació tant dels partits del Govern com de la oposició per tal que es mantingui tot i l’alternança al poder i sigui, per tant, una llei pensada a llarg termini.
L’objectiu per tant, és que tant els tres partits del Govern com el principal grup de l’oposició, CiU, votin a favor. Sembla que ICV, que és part del tripartit, no hi està del tot a favor i presentarà “20 esmenes més o menys” segons Iceta.
Pel portaveu de PSC la llei presenta 4 temes que provoquen un estancament en l’aprovació de la llei. El primer és la laïcitat de les escoles: algunes concertades no ho són per tant el debat estaria en si hi ha d’haver algun tipus de condicionament sobre les escoles concertades en aquest sentit. El segon punt a tractar seria la educació diferenciada i per tant evitar així la separació d’alumnes per motius de gènere o procedència. La coexistència entre la pública i la concertada seria el tercer punt conflictiu de la llei. L’últim punt que provoca controvèrsia, segons Iceta, és la integració de la immigració ja que fins al moment és la escola pública la que està absorbint tot aquest col•lectiu mentre hi ha escoles concertades que tenen el dret d’escollir els seus alumnes. Tot i les dificultats confia en que s’aprovi el maig per poder aplicar-la el curs vinent.
Sobre el tema de la llengua el dirigent socialista va afirmar que “Catalunya no té cap problema amb el bilingüisme" sinó que l’únic problema existent en aquest sentit era “amb el català i la forma amb de vendre’l”. Tot i això no creu que s’hagi d’adoptar una posició d’imposició de la llengua sinó que va voler defensar un camí de seducció i pragmatisme per així “fomentar i promocionar el català de cara a la nova gent que s’incorpora al nostre país”. Iceta també es va referir a la possible aplicació d’una tercera hora de castellà a les escoles catalanes i va afirmar que “no es coneix millor una llengua fent més hores de classe, sinó convivim amb ella”.
Iceta va repassar diferents temes davant els alumnes de Periodisme. Entre ells va afirmar que preferia un ministeri com el d'Igualtat, l'autèntica patata calenta de la legislatura, que no pas ministeris més còmodes. El portaveu de PSC però no es va mullar davant preguntes com la venda d’armes per part d’Espanya a Israel; si que ho va fer davant la pregunta de si la homosexualitat encara era un tema tabú en el món de la política Iceta va recomanar fer-ho públic tot i que “cadascú és lliure per decidir si fer-ho o no”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada