Foto: Lluís CapdevilaL'última classe de la carrera la vam fer acompanyats per 3 periodistes professionals. Xavier Barrena d'El Periódico, Bernat Fernando de TV3 i Enric Bañeres de La Vanguardia; venien a parlar-nos, en teoria, de deontologia dins la nostra professió. La veritat és que només l'últim es pot dir que és un gran orador mentre que els altres van deixar molt que desitjar.
Tot i aquesta falta d'oratoria dels ponents, alguns van descobrir una cosa que sembla que encara no se n'havien adonat: el periodisme fora de les classes és molt diferent. Només calia veure el que deia el de TV3, es passava algunes regles per la pedra i responia tant tranquil a preguntes d'alguns alumnes ofesos i sorpresos pel que estaven sentint (quina pell més fina que tenen alguns i algunes...).
El dia a dia t'obliga a treballar ràpid i a no plantejar-te si he de dir que aquest assassí és d'orígen tal o orígen qual. La vida és molt diferent i molt més complicada fora de les aules de la universitat on s'intenta educar als futurs periodistes en qüestions deontològiques. Però un cop a la feina hi ha mil coses que faran que haguem d'actuar de forma menys políticament correcte. Parlo de la línia editorial del mitjà en el que treballem, parlo de les ordres dels nostres caps, parlo del temps que tinguem per muntar una peça, parlo de la obligació de dir la poca informació que es té.
I és que al final un es posa el límit allà on creu i la censura en certa manera acaba sent autocensura, derivada del sentit comú. Caldrà veure d'aquí uns anys els que defensaven certes coses, molt políticament i deontològicament correctes, si són conseqüents amb el que deien en la seva etapa d'estudiants. Alguns ja desde l'etapa d'alumnes ja no hem defensat la perfecció perquè som conscients que aquesta no existeix (i ens hem hagut de discutir en debats contra la majoria de la classe) i menys si cada vegada hem de ser més políticament correctes, d'aquesta manera només hi haurà una víctima: la veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada