Foto: Claudio Chaves - MDAhir vaig estar a Zaragoza (o al pozo! com diria L'Eugenio). I dic Zaragoza perquè de Saragossa res. Vaig visitar la Romareda i la rebuda del Barça va ser lamentable. Insults al Club i a Catalunya perquè sí. Bufandes de: Esto es España i banderes de l'estat que eren aixecades, per senyors amb camisa i ben enclenxinats, quan els aficionats del Barça (Boixos) cantaven a favor del seu equip. També és cert que els ultres blaugranes van cantar un "a segunda a segunda!" però la resta del partit es van dedicar a animar els seus jugadors.
Em van fer llàstima. Portava la càmera per fer fotografies però no en vaig fer ni una. No valia la pena. Era la demostració que no ens estimen. No els hi agradem. No ens volen. Fem una cosa: que ens deixin marxar! Això sí, s'ha de reconèixer als "maños" que van aplaudir quan un jugador s'ho mereixia. Van aplaudir Iniesta, Milito o Pedro...però sobretot es van rendir a Messi. Déu. I és que els 30.000 aficionats sempre podran dir que han vist el millor jugador de la història trepitjar el seu camp.
Acabat el partit. Després d'insultar el Barça i Catalunya toca el de sempre: quedar-se a esperar als jugadors de Guardiola i babejar amb ells. Quins cullons!
L'endemà al matí marxem de l'hotel i esmorzem alguna cosa. En Miki, el meu jefe, demana truita de patates amb...pà amb tomàquet. Ai. La cara de la que servia va canviar per complet. I a sobre ens equivoquem i demanem un cafè amb llet en comptes d'un cafè con leche. Ni una paraula més. Mala cara tota l'estona.
Au doncs marxem que aquí no som benvinguts. Això sí...marxem amb 3 punts més i havent vist el millor jugador de tots els temps en plena forma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada