Ahir vaig anar a un sopar de despedida. Un jove i bon periodista de la Cadena SER, Raül Flores, passa a engrossar les llistes d'atur. Una llàstima. La seva marxa és una mostra de la situació per la que passa aquella casa (Ràdio Barcelona) i un exemple més del context pel que passa el periodisme. Retalls de plantilla, actituts sobrades dels que manen, sobreexplotació, sous baixos... són conceptes que comencen a "arrelar" al món dels mitjans de comunicació. I no compto el mal ambient de les redaccions.
En Raül, fins que no es demostri el contrari, és un crack. Un gran professional i a la vegada molt proper als becaris que arrivabem nous com va ser el meu cas. Conscient de la situació per la que passa un jove quan arriba a una redacció, cosa que això no saben, o no recorden, la gran majoria de periodistes consolidats. Alguns no arriben ni a parlar als becaris (fins que els necessiten) altres els fan pagar amb els seus mal rollos personals o laborals. En fi, res que no passi tampoc en altres àmbits laborals. El cas és que en Raul mai va ser així. No és així.
Encara recordo la primera vegada que vaig coincidir amb ell. Era al Parlament. Estava un xic nerviós i perdut però el tiu se'n va sortir...suant la gota gorda però ho va fer bé.
La Cadena SER perd un gran periodista i una gran persona (un tòpic però és així). Ells s'ho perden. Jo del que estic convençut és que no tindrà cap problema per seguir endavant i que el temps posarà les coses al seu lloc. Del que si que no estic tant convençut és de que la situació en el món dels mitjans de comunicació canviï...
P.D.: Raül Flores. Un grande.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada