Territorio Comanche

"Para un reportero en una guerra el territorio comanche es el lugar donde els instinto te dice que pares el coche y des media vuelta. El lugar donde los caminos están deiertos y las casas ón ruinas chamuscadas; donde siempre parece a punto de anochecer iy caminas pegado a las paredes, hacia los tiros que suenan a lo lejos, mientras escuchas el ruido de tus pasos sobre los cristales rotos. El suelo de las guerras está siempre cubierto de cristales rotos. Territorio comanche es allí donde los oyes crujir bajo tus botas, y aunque no ves a nadie sabes que te esán mirando. Donde no ves los fusiles, però los fusiles té ven a ti."

Així defineix Arturo Pérez Reverte el que és un territorio comanche. Aquest és el llibre que m'he llegit aquesta setmana. Sé que no és ni molt menys el llibre més nou d'aquest escriptor, que precisament aquesta setmana treu a la venda El Asedio, però em venia de gust reviure la guerra de Bòsnia amb l'escriptor cartaginès.

Territorio comanche és només una de les mil històries que van passar a la guerra dels Balcans. L'alter ego de l'escriptor i Márquez, càmera de TVE i company de Reverte esperen la detonació d'un pont, el de Bijelo Polije, per part de l'exèrcit croata per frenar així l'Armijia musulamana que s'acosta perillosament a la zona amb tancs. Márquez és un obsessiu amb els pont. Ha estat a infinitat de guerres i mai ha pogut gravar la voladura de cap d'ells. Ara està decidit a aconseguir "el seu pont".

Aquesta és "l'excusa" perfecte per fer una repassada a través de flashbacks de diferents batalles i situacions de la guerra dels Balcans i dels altres conflictes que havia cobert Reverte en el passat. Amb un llenguatge directe i sense cap tipus de complexe l'escriptor analitza el dia a dia del reporter de guerra i reflexiona sobre el paper d'aquest en els conflictes. Els seus problemes. Les seves pors. Les manies de cadascú. Les seves realitats (són tots uns solitaris, o alcoholics...).

Territorio Comanche és se'ns dubte una bona manera de conèixer les entranyes d'una guerra. I no parlo de moviments militars, tancs o barbàrie sinó de les entranyes de la gent. De les persones...que al cap i a la fi són les que les pateixen.