Evitant malentesos

Em deia a través del Facebook un ex company de classe que era trist alegrar-me de la mort d'algú altre. I de fet no ho he fet. El comentari el feia per una frase que havia posat al meu perfil: Un feixista menys! Adéu Samaranch!. Ras i curt. Neutre. Una frase que no insulta i no destila alegria en cap moment. Per més que hi hagi signes d'exclamació. No hi ha cap Visca o cap insult.

I ara explicaré les dues frases perquè últimament veig que hi ha mooolta falta de comprensió lectora entre la gent. Aquí tothom interpreta el que vol (i no t'ofenguis Antonio que en realitat no ho dic per tu).

La primera part de la frase és una realitat. Samaranch va ser l'home de l'esport de Franco. I ningú mai li ha passat comptes. Com amb Fraga i com molts altres. Tampoc recordo que hagi demanat perdó als milers de víctimes. De fet aquest tema encara està latent, ho estem veient aquests dies, l'home que gosa plantar-li cara al franquisme està a judici (i també per dues causes més).
Samarach era un feixista. I va fer la seva fortuna durant i gràcies a aquest període que entenc que és fosc per la història d'Espanya. Potser altres no ho creuen. Més tard va ser un "demòcrata" quan quaranta anys més tard els espanyols van poder votar com un país del primer món.

A mi no em val que fos l'home que va portar els Jocs a Barcelona. Entre altres coses perquè aquestes coses no les fa una persona sola. No em val que fos un català internacional. El que em val és que aquest home va ser còmplice d'un règim que va firmar milers de sentències de mort i oprimir milions de persones. Això és el que em val.

La segona frase és Adéu Samaranch!. Res més simple que això. Aquest home deixa aquest món i em despedeixo.

El que hi trobi/dedueixi/llegeixi/intueixi alegria...fa temps que no recorda el que és ser alegre.