diumenge, 18 d’abril del 2010

El tret per la culata


Un enorme terrabastall m'ha despertat avui diumenge. L'edifici tremolava i els espetecs no s'aturaven. Intento sortir al balcó i abans d'obrir definitivament la porta distingeixo una colla d'homes en barretina disparant enlaire. No surto espantat. No fos cas que encara prengués mal.

Eren una colla de trabucaires, (amb una mitjana d'edat de 80 anys) que desfilaven per Travessera de Gràcia a ritme de trets i més trets. Pel que sembla rememoren la revolta de les quintes de l'Abril de 1870. Són les 12 de matí. D'acord, tots a aquesta hora hauriem d'estar d'empeus. Desperts. Però això no és excusa per fer tremolar tot el barri. A més m'ha sorprès una cosa: dubto que es complissin algun tipus de normes de seguretat. La gent passava propera als trabucaires que disparaben enlaire...però resulta que també hi havia gent als balcons. Molt de compte no tenien aquesta gent que portava aquesta curiosa arma a la mà.

Més enllà de la seguretat ens hem de plantejar una altra cosa. Amb el quiosquer ens ho hem preguntat: Cal? Cal desperatar tot el barri? Cal que tremoli tot Gràcia? Doncs sí. Sembla que sí. I és que Gràcia és un barri tradicional però també guay. I l'Ajuntament del districte ho permet tot. Ja siguin els actes civics com els incívics. Perquè Gràcia és "moderna" i "tolerant". Però hi ha un problema: aquesta modernor, aquesta tolerància envers tot xoca, amics trabucaires meus, amb el civisme. Em sembla lícit que es rememorin fets històrics però no a costa de la seguretat i el bon ambient del barri.

P.D: La pròxima vegada agafaré jo el trabuc i us dispararé a la nuca. Aviam si us agrada.