El passat 23 d'Abril a part de tots els Jordis, Ruiz Zafón era l'estrella. L'autor de L'Ombra del Vent tornava a l'escena literaria després de set anys de "silenci" i "exil·li" a Los Ángeles. La raó era la presentació d'un nou llibre, El Juego del Ángel. Editorial Planeta s'hi va bolcar i en va editar un milió d'exemplars. Era el llibre de l'any. Del segle. Un llibre d'intriga i acció que, com l'anterior, està ambientat a la Barcelona dels anys 20; fet que sembla que li donava encara més carisma, gràcia o diga-li com vulguis.
Han passat un o dos mesos i m'ha arribat a les mans. Llegeixo el llibre i veig que és una història que podria haver estat ambientada a qualsevol ciutat del món. Llegeixo i llegeixo i no consegueixo trobar-li la gràcia. Llegeixo i passen coses, poques. Llegeixo i fins a les últimes cent pàgines no hi ha ni mica d'emoció. Llegeixo aquestes últimes cent pàgines i em costa lligar caps. Amb perdó, em perdo.
Sempre és bo llegir, i si pot ser bons llibres. Aquest no ho és. No és ni molt menys ni la meitat de bon llibre del que és el seu germà gran: L'Ombra del Vent. La veritat, no el recomano. Hi ha millors maneras de perdre el temps.
4 comentaris:
Its ok if the appearance of your blog is not good. The important thing is the topic or the content of your blog.
Damu pa kmu to?.. Nano ni klase blog man?
The nice thing with this blog is, its very awsome when it comes to there topic.
Concentrate to the things that could give information to the people.
Publica un comentari a l'entrada