">
Com el Nadal, com la Setmana Santa o com el dia de Reis, els anuncis de l'Atletic de Madrid comencen a ser una bonica tradició que es repeteix cada any.
dijous, 31 de juliol del 2008
Vuelve mi Atleti
El club madrileny llança a les pantalles un anunci per recaptar socis i cada any es supera. Desde el Mono Burgos sortint d'una claveguera (el infierno) a l'immigran enviant una carta a la seva familia dient que s'ha fet d'un equip que ho guanya tot. Tots ells sorprenen i si més no arrenquen un somriure.
L'objectiu de tots ells és que l'aficionat matalasser es faci soci del club dels seus amors. Un club perdedor. Un club patidor. Un club però molt gran.
Aquest any l'acció se situa al Kosovo, on un soldat de les forces espanyoles li explica a un avi el que significa ser de l'Atletico. Perdre, patir, nervis...son el "capital" d'aquest club. El soldat reflexiona sobre la situació del Kosovo i entén que no té dret a queixar-se de res. Les ganes de seguir endavant i resignar-se, com fa el soldat, també són part de la mentalitat dels Atleticos.
Com cada any, un altre gran anunci.
L'objectiu de tots ells és que l'aficionat matalasser es faci soci del club dels seus amors. Un club perdedor. Un club patidor. Un club però molt gran.
Aquest any l'acció se situa al Kosovo, on un soldat de les forces espanyoles li explica a un avi el que significa ser de l'Atletico. Perdre, patir, nervis...son el "capital" d'aquest club. El soldat reflexiona sobre la situació del Kosovo i entén que no té dret a queixar-se de res. Les ganes de seguir endavant i resignar-se, com fa el soldat, també són part de la mentalitat dels Atleticos.
Com cada any, un altre gran anunci.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada