Travessera de Gràcia més ample...o més estreta

Llegeixo avui que faran obres a Travessera de Gràcia. Pel que sembla, estarà tancada durant dos mesos per ampliar 30 centímetres la vorera en el tram més estret de tots, el que va de Gran de Gràcia a Torrent de l'Olla. Es calcula que per aquest tram hi circulen 11.000 vehicles cada dia així que aquest tancament de la circulació comportarà desviacions i caos en el trànsit de la zona.

Qualsevol que hagi passat per aquest tram pot pensar que calia urgentment ampliar la vorera. Jo sense anar més lluny hi he viscut uns quants anys i he patit els perills d'aquest carrer. Quan passen dues persones per aquesta vorera una d'elles ha de posar el peu a la carretera, amb els perills que això comporta, ja que un cotxe et pot passar per sobre. Ah i evidentment en aquests anys en els que he viscut allà, qui solia apartar-se era un servidor. Així que el percentatge d'atropellament que he tingut ha estat molt alt.

La pregunta que m'he fet només veure la noticia ha estat: Si les voreres fan 30 cm més passaran els cotxes? La resposta hauria de ser sí. Però diria que ho tindran molt i molt just. I els camions més. I en passen uns quants. Esperem que això serveixi perquè alguns vehicles desestimin agafar aquesta ruta i optin per una altra. En tot cas, confiem que l'Ajuntament ho hagi estudiat bé. Com va fer amb la reforma de la Diagonal...

A day in the life...in Barcelona

Era una cosa que no descobriré ara. Però m'ha passat avui pel cap: Barcelona no està malament...si tens calers i temps. I avui tenia les dues coses. Així que aprofitant el meu dia lliure he anat a Gràcia de compres. Tot molt del rollo, com sempre. Botiguetes per Verdi, placetes, solet, fulles per terra i gent asseguda a les places. Magnífica postal del barri que podria servir pel nou single dels Amics de les arts.

Després a la Barceloneta. A fer el guiri amb la paella i el vinet amb amics d'aquells que duraran per sempre. No ha faltat la rumanesa que ens ha volgut robar la cartera i els telèfons. Però el balanç del dinar ha estat més que positiu. Els entrants un 7 i la paella un 8. Tot acompanyat per un vi blanc més que acceptable. Mentrestant gent. Guiris. Xerrades, riures i una mica de cagar-se amb tot i amb algú. O sigui: perfecte.

Després al Born. Barri genial que s'està tranformant en lo més cool de Barcelona. Potser per culpa de Txigrinski. Passejada pel barri de l'Església del Mar i l'última copeta a la terrasseta del DUB.

Tot això amb xancletes, pantalons curts i samarreta. Sense pensar en res. Sense pensar en ningú. Fent el guiri per Barcelona. Per la Barcelona que agrada a tot el món. A la seva gent i a la de fora. En definitiva, tot massa bonic com per no fer un post al bloc...

El tret per la culata

Un enorme terrabastall m'ha despertat avui diumenge. L'edifici tremolava i els espetecs no s'aturaven. Intento sortir al balcó i abans d'obrir definitivament la porta distingeixo una colla d'homes en barretina disparant enlaire. No surto espantat. No fos cas que encara prengués mal.

Eren una colla de trabucaires, (amb una mitjana d'edat de 80 anys) que desfilaven per Travessera de Gràcia a ritme de trets i més trets. Pel que sembla rememoren la revolta de les quintes de l'Abril de 1870. Són les 12 de matí. D'acord, tots a aquesta hora hauriem d'estar d'empeus. Desperts. Però això no és excusa per fer tremolar tot el barri. A més m'ha sorprès una cosa: dubto que es complissin algun tipus de normes de seguretat. La gent passava propera als trabucaires que disparaben enlaire...però resulta que també hi havia gent als balcons. Molt de compte no tenien aquesta gent que portava aquesta curiosa arma a la mà.

Més enllà de la seguretat ens hem de plantejar una altra cosa. Amb el quiosquer ens ho hem preguntat: Cal? Cal desperatar tot el barri? Cal que tremoli tot Gràcia? Doncs sí. Sembla que sí. I és que Gràcia és un barri tradicional però també guay. I l'Ajuntament del districte ho permet tot. Ja siguin els actes civics com els incívics. Perquè Gràcia és "moderna" i "tolerant". Però hi ha un problema: aquesta modernor, aquesta tolerància envers tot xoca, amics trabucaires meus, amb el civisme. Em sembla lícit que es rememorin fets històrics però no a costa de la seguretat i el bon ambient del barri.

P.D: La pròxima vegada agafaré jo el trabuc i us dispararé a la nuca. Aviam si us agrada.