Demà comença el Ramadà. I entre moltes altres coses, comporta dejuni. Des de la sortida del sol fins que es pon, els musulmans no podran menjar ni veure. I això al mes d'Agost és dur.
L'any passat recordo que a la beca que vaig fer a la Cadena SER em va tocar seguir el tema. Era el primer any en molts, que el Ramadà queia en Agost. Ho farà durant 5 anys. I per tant, cumplir-lo era molt més dur.
Van saltar els sindicats reclamant que als musulmans se'ls hi milloressin les condicions de treball per poder estar bé físicament i no patir massa. Espectacular. Des del Consell Islàmic de Catalunya no demanaven res. Al contrari, que tothom seguís com si no passés res. "Si els musulmans hem de fer aquest sacrifici el fem no demanem res a ningú" deien des de la màxima autoritat islàmica del pais.
Ridícul absolut dels sindicats. Aquest any ni una paraula. Val més. Au bon Ramadà a tots. Sobretot al català de l'any: Mohammed Jordi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada